Mentrestant parlàvem del jutge Garzón, la trama Gürtel y l’esportista Contador, el govern del PP ha aprovat la Reforma Laboral, l’atac més agressiu contra la classe obrera en els últims anys.
Algunes de les perles d’aquesta reforma:
- La patronal augmenta el seu poder amb clàusules de descolgament dels convenis col·lectius.
- No tindran cap trava administrativa per a fer un ERO (ERE). A més podrà ser aplicable al sector públic.
- L’INEM passa a desviar la seua activitat a les ETT’s, autèntiques empreses traficants d’esclaus, que pasen a ser com unes agències de col·locació.
- S’abaratirà l’acomiadament dràsticament i la patronal rebrà quantioses bonificacions per contractació. A més els patrons podran rebre part de la prestació de desocupació d’un aturat.
I el que resulta més fort encara, es la realització de treball social per a la comunitat per part dels aturats que cobren prestació. Es a dir, ens estan dient que cobrem la prestació sense treballar. Açò és erroni i pervers: un aturat no té la culpa ni de la crisi ni dels governs que treballen per a patronal i la banca; no cobra la prestació sense treballar, cobra del que ha treballat.
Ací hi ha un símil amb el mal anomenat “copagament”. Ens diuen que no pot ser tot “gratis”, com si la sanitat, l’ensenyament, les prestacions i les pensions foren regalades. No, no i no. Tot el que hem rebut, ha estat prèviament pagat pels nostres impostos. És més, per molt que diguen, tota la riquesa es producte del treball, i no dels patrons doncs ells no produeixen absolutament res que no siga atur i misèria. Aleshores qui regala a qui?
Però ja ho sabem, no és res de nou ni ens sorprèn. Aquesta reforma no és una cosa aïllada, sinó que porta un camí recorregut des de les polítiques neoliberals de Milton Friedman y l’Escola de Chicago al Chile de Pinochet, passant per González i Maastricht, les polítiques antiobreres del PP d’Aznar i la darrera Reforma Laboral Neoliberal del PSOE de Zapatero i Rubalcaba.
Tots els drets que tenim o hem arribat a tindre no han estat regalats per ningú, els ha aconseguit la nostra classe (i les seues organitzacions) amb lluita, pallisses, penúries, misèries, presons , i sobretot amb moltes vides.
A pesar de la brutalitat d’aquestes polítiques, el més perillós de tot és l’acceptació del pensament neoliberal per part de la classe treballadora, ja que per moltes reformes i agressions que sofrim, amb consciència de classe i organització algun dia capgirarem la situació.
Ells ho saben i mentrestant nosaltres mirem cap a un altre lloc, ells, tant ahir com avui, com diria el nostre Ovidi, estan “prenent-nos la mida” per tal d’evitar-ho.
Marco Malenin PCPV – LES VALLS
EL SOVIET DE LES VALLS 