Una dels Marx en el ple municipal de febrer.


 Jovi Langa

 La parte contratante de la primera parte sera considerada como la parte contratante de la primera parte, i així successivament transcorre al meu parer una de les escenes que fan el cénit del cinema de l’absurd, mentre Chico i Gruocho van esgarrant un contracte que no val per a res, per a contractar un tenor que no és qui diuen que és en Una nit en l’ópera. I és que una sensació igual d’absurda però infinitament menys divertida és la que s’ha donat en el ple de Quart de les Valls del mes de febrer. Que se fa quan l’oposició presenta una bateria de mocions que se corresponen amb una part de les accions d’un govern? Clar per un lloc s’està d’acord amb el contingut de les propostes perquè s’està treballant en eixa direcció, bò d’acord amb matissos, matissos importants que venen de la planificació, negociació i posada en pràctica de la política d’un govern com el que tenim en Quart, que te unes característiques particulars pel que fa la relació de forces. Però és absurd estar replantejant coses que se solapen en la planificació d’un govern i en qüestions que son conegudes per tothom i que fins i tot formen part dels continguts del pacte d’una manera explícita (com la normalització del valencià en la documentació administrativa de l’ajuntament, part del punt cinqué de l’acord). La resta és una qüestió de temps, totes les coses duen un temps per a posar-se en marxa d’una manera operativa (punt de crema de residus vegetals de l’ajuntament, actualització de la web, etc, afers que estan a la vista de tothom de s’està treballant en ells i que òbviament cal consolidar).

A no ser que la intenció siga una altra, siga poder dir que determinades actuacions que ha dut a terme un govern han sigut dutes a terme perquè ahí estava la oposició dient que és el que havia de fer. Creia que havien passat ja les carnestoltes i que haviem entrat ja en Quaresma, però no havia caigut en que podia haver indulgència papal per motiu de campanya electoral –demanada potser pel Rouco-. Correm el risc de caure, per citar de nou el film dels Marx, en allò de y dos huevos duros és a dir tu has fet això i jo més. Vet aquí el debat de l‘aigua al País Valencià per exemple, on cadascú presenta en societat els seus invents i ningú te en compte ni les necessitats reals de aigua ni que pasaria si es fera una gestió responsable de l’aigua, i això implica redefinir les prioritats excloent el desgavell urbanístic i el guany del capital d’entre eixes prioritats. Per seguir en el terreny de l’humor Les Luthiers diuen que en les situacins en les que en lloc d’un diàleg hi ha dos monòlegs el que es dóna és un biòleg. És possible que una de les feines d’EU en este municipi i en esta societat siga evitar biòlegs d’aquesta índole.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s