Les Altres Xifres Econòmiques


Jovi Langa

Estava ordenant un dels tolls de paper que se’m generen darrerament i vaig recuperar un Mundo Obrero de setembre de 2007 que havia quedat allí oblidat. En això que m’encandile llegint, extranya costum de llegir premsa atrasada, un article econòmic Crecimiento econòmico:el precio de la competitividad de José Francisco Bellod, doctor en economia. Setembre de 2007, mesos abans de les eleccions generals 2008 ,quan tothom sabia que venia la crisi i en Pedro Solbes s’afanyava en negar-ho utilitzants eufemisme en un clar context pre electoral. Coment Bellod que Zapatero prometia en aquell moment un creixement del 4% en el PIB. Bellod considerava que la proposta era desproporcionada, més pròpia d’un context pre electoral que del món real, ademés Bellod explica quin ha sigut l’impacte d’un creixement del 3% de mitja del PIB. Segons l’autor una fase d’expansió no necessàriament beneficia a la majoria, sinó que ofereix una oportunitat de que siga així en el cas de que la riquesa es distrubueixca d’una manera equitativa. Sembla ser que no ha segut així. Veiem les altres xifres econòmiques, les que mai gasten els polítics per a fardar.

El Estudio de condiciones de vida de l’INE de 2005 assenyala que el 26% de les llars espanyoles apleguen a final de mes amb moltes dificultats. L’Encuesta continua de presupuestos familiares també de l’INE, revela que el 19’9% dels habitants viuen en condicions de pobresa, després de tenir en compte totes les ajudes existents, sense les quals la xifra hauria sigut més alarmant. Ademés el 41%de les persones en situació de pobresa en 2005 no ho estaven en 2004, el que vol dir que el creixement ha generat pobresa. Segons la Encuesta nacional de salud del Ministeri de Sanitat de 2006, el 15% de ciutadans majors de 16 anys pateix ansietat o depressió, el consum d’ansiolítics (Valium, Lexatin, etc) per habitant ha augmentat un 56% entre 1995 i 2002. El PIB creix al 3% mentre que medicament destinat a suportar l’estrés creix al 7% com diu la Revista Española de Salud Pública (vol.78, Nº3). De 1995 a 2002 s’han suicidat 2500 persones al any. Entre els estudiants d’ESO el consum de coca ha pasat de 2’5% en 1994 al 9% el 2004 i el 81% dels mateixos consumeix alcohol amb freqüència segons la Encuesta estatal sobre drogas en enseñanzas secundarias. La participació en jocs d’azar creix des del 1997 a un 8’1% anual segons la Memoria del juego en España que fa el Ministeri de l’inrterior. També en estos temps els delits per agressió sexual han crescut un 20%, les víctimes de la prostitució han pasat de 17535 en 2001 a 20284 en 2005 segons l’Informe criminologico anual sobre el delito contra la libertad sexual de la Guàrdia Civil i el Ministèri de l’Interior, un augment d’un 3% anual igual que el PIB. Pel que fa a la reclusió en 1996 havia 41903 presos,  en 2005 61054, un creixement d’un 3’4% anual.

Aquest ha segut el cost social del creixement. Sembla ser que la crisi l’anem a pagar els mateixos, quant ens va a costar la factura ara?

En abril de 2007 el president Zapatero aseverava: el año 2006 ha sido, en terminos económicos, el mejor año en la historia democrática española. Ahí queda això!

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s