Identitat‏


Luís Molina

Secretari de M.O del PCPV en Camp de Morvedre

Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al  treballar.

En  aquests moments tant difícils financierament, és quan ha d’anar conscienciant-se la societat  per donar-li resposta amb mobilitzacions a la crisi imposada i anar als sindicats, partits politics obrers, associacions veinals, etc, i estar units. En aquests moments ha passat de ser crisi financera, per  utilitzar com únic principi l’abús i la sobrevaloració de tot producte de mercat,  a crisi social per des del punt de vista de que els treballadors pateixen directament aquestes accions que produien  un benefici contaminat de deute que ara paguem amb més atur i retalls socials. Finalment la crisi és  politica per acabar-se les maniobres en politica fiscal, etc, deixant que aquest capitalisme anara mundialitzant-se sense frè.  Es dona suport a unes  banques trencades, deixant cada vegada mes oblidats als treballadors. Es segueix amb tot l’endeudament en una societat articulada social i economicament en la estratificacio de classes i en el lliure mercat.

No ens adonem que tanta concentració de valors economics diariament  condiciona la vida a que solament  es tinga un sentit al pensament unic i estricte amb totes les decisions i  relacions  socials- laborals  quotidianes, l’anrquisme especulatiu i capitalista. Utilitzant per a tot, dona una postura apolitica deixant cada dia mes avantatge a un ostracisme civil no desitjat i postures en politica que es reafirmen amb que  no es creu en les persones, si no venen avalades pel capital sense importar com s’ha aconseguit.

Quan el capital es paralitza com ara, per una crisi imposada, els  defensors d’aquest sistema econòmic, no conten amb una de les parts més importants, els obrers, per a la seva reactivació econòmica. Aquestos defensors  no son els que pateixen els gasos lacrimogens per mantenir una globalització de capital i aixi tindre una base social dintre d’una societat controlada amb la logica  ilogica de l’integrisme especulatiu. Per tot, aquest pragmatisme finacer, és resultat directe dels ciutadans, deixant d’autoproclamarse actors directes dins del sistema social, politic i economic, si volem tindre pes en aquest mon.

Aquesta crisi ha creat un nihilisme politic-social quotidià , que veu com tot l’anormal forma part d’un món que sosté el lliure  mercat com l’única solució existent, amb un posmordernisme que suprimeix els conflictes amb el principi de no contradiccio. No tenin en compte que la forma d’anar canviant les situacions tan dolentes que patim i patirem, es agafant aquestes contradiccions que son part de la realitat que te la societat com a principi i, el que és  pitjor, que puguen dir-nos quant cal consumir “per ser una ganga” sent necessari i quan ens hem d’aguantar austerament per a poder tenir uns anys d’enganyós benestar, més endavant.

Ara solament ens queda contar els desocupats, els sense sostre, els pobres, els desatllojats de les seves cases i tota classe de maltractaments d’un capitalisme que se diu democratic. Nosaltres decidim si aquest nihilisme es pasiu o actiu i poder canviar els esdeveniments.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s