L’era de la salut pública va nàixer en l’URSS


Juan Manuel Olarieta en KaosenlaRed

El concepte i, sobretot, la pràctica de la salut pública no han existit sempre sinó que són una conquista de la Revolució d’Octubre. Una cosa tan senzilla com eixa pràctica quotidiana i actual que consistix a acudir a un centre mèdic per a cuidar les nostres malalties gratuïtament li la devem a l’esforç dels bolxevics. L’atenció mèdica ha existit sempre… per a uns pocs privilegiats; l’atenció als obrers, els llauradors i la població, en general, només existixen des de 1917 i només existirà en el futur si som capaços de defendre-la almenys amb tanta energia com van posar altres a aconseguir-la.

La primera xarxa sanitària general de la història va ser obra de Nikolai A. Semashko, fundador del partit bolxevic i primer comissari (ministre) de Sanitat des de 1918 fins a 1930. En el seu llibre sobre la “Protecció de la salut en l’URSS”, publicat en 1934, Semashko va establir tres principis bàsics que havia de reunir el servici soviètic de salut: unitat en l’organització, participació de la població en la totalitat del treball de protecció de salut i mesures profilàctiques, és a dir, la prevenció.

La sanitat soviètica, per tant, no era un servici especialment destinat als obrers i llauradors sinó una tasca en la planificació de la qual participaven activament els sindicats obrers, les cooperatives agràries, els soviets i la població en general, és a dir, milions de persones que atenien i eren atesos per la xarxa sanitària més gran que mai s’havia posat en funcionament, aconseguit a cada un dels racons de l’extensa URSS, inclosos els més allunyats i remots.

La implantació del model de medicina soviètica en el món capitalista va ser obra del suís Henry E. Sigerist que, entre altres, va impartir cursos en l’Institut d’Història de la Medicina de la Universitat John Hopkins dels Estats Units. Sigerist va viatjar diverses vegades a l’URSS i va estudiar meticulosament el seu sistema sanitari, del que es va convertir en el seu divulgador més entusiasta: “Els estudis que he fet durant tres estius en l’URSS -va escriure- van ser potser els més inspiradors de tota la meua carrera. Admet francament que estic impressionat per tot el que vaig veure, per l’esforç honest d’una nació sencera per a donar-li atenció mèdica a tot el poble”. El metge suís sempre va reconéixer honestament les aportacions pioneres de la revolució socialista a la medicina mundial, que va descriure en el seu llibre “Socialized Medique in the Soviet Unión” publicat a Nova York en 1937.

Durant la I Guerra Mundial Sigerist fou metge de l’exèrcit francés, la qual cosa li va permetre comprendre el caràcter imperialista d’aquella terrible massacre i, al mateix temps, valorar la transcendència històrica de la revolució de 1917: “Un nou orde polític, econòmic i social ha nascut d’allí i ha modificat molt profundament les formes de l’atenció mèdica […] Ja que la salut és un bé a què tots tenen dret el servici mèdic és gratuït […] La medicina preventiva té prioritat decisiva […] El servici mèdic es porta a la població cada vegada més per centres mèdics, dispensaris, policlínicos […] La cultura física s’ha fet popular […] El que està succeint allà és l’inici d’un nou període de la història de la medicina”.

Metge i historiador de la medicina, Sigerist es va convertir en un socialista convençut. Sense arribar a ser mai un marxista militant, gràcies a l’estudi de la medicina es va advertir de que el socialisme era una forma superior de vida per a la humanitat. Per al metge suís el sistema sanitari soviètic no sols era un model vàlid d’atenció sanitària que calia portar al món sencer; era molt més important que això: la sanitat soviètica culminava una llarga evolució històrica dels servicis de salut.

En 1938 va escriure l’article “Medicina socialitzada” per a la “Yale Review” on deia que “el poble té dret a l’atenció mèdica i la societat té la responsabilitat de cuidar els seus membres […] Cada ciutadà ha de tindre una assistència mèdica gratuïta, els metges, com els altres treballadors de la salut, han de rebre un salari”. La salut no és només un problema tècnic d’assistència al malalt sinó que es promou activament proporcionant condicions de vida decents, bones condicions de treball, educació, cultura física i formes d’esplai i descans.

En 1943 en el seu llibre “Civilization and desitjara” (Civilització i malaltia) va escriure que el món es disposava a donar el pas “de la societat de competència a la societat de cooperació; anirà cap al socialisme”. L’obra incorpora importants tesi del materialisme històric sobre la malaltia en dos capítols en què analitza els determinants materials i econòmics de la malaltia. El llibre el va convertir en un referent per als estudiants i jóvens metges progressistes de tot el món. El 30 de gener de 1939 la revista “Estafe” ja havia publicat el seu retrat en portada, qualificant-li com l’historiador de la medicina més important del món.

A través de Sigerist la influència de la medicina soviètica va aconseguir a Estats Units. Amb l’ajuda de coneguts investigadors, el metge suís va crear “l’American Soviet Medical Society”, que va presidir Walter B. Cannon, amic de Pavlov i professor emèrit de Fisiologia de la Universitat de Harvard. L’associació va editar la revista “The American Review of Soviet Medique”. La promoció de la comprensió entre els pobles era el seu mode d’ajudar a l’intercanvi cultural i científic.

No obstant això, durant la caça de bruixes de la postguerra sigué feroçment atacat per l’Associació Mèdica Nord-americana i el cercle més reaccionari d’estudiants de medicina de la Universitat Johns Hopkins. Va ser porgat per la Comissió del Servici Civil Governamental, la qual cosa li va impedir ocupar càrrecs públics d’ara en avant. Llavors va decidir tornar a Suïssa, on va començar a redactar la seua obra cima “Història de la Medicina”, de la qual va arribar a publicar el primer volum.

Per influència de la Revolució d’Octubre i de Sigerist, a Anglaterra també va aparéixer un moviment en favor de la nova medicina social i en 1930 Major Greenwood va fundar l’Associació Mèdica Socialista que va influir decisivament en el programa sanitari del partit laborista. Posteriorment amb l’ampliació del camp socialista en 1945 i l’arribada del partit laborista al govern, els obrers britànics van poder disfrutar d’una xarxa pública d’atenció sanitària com la que ja disfrutava l’URSS des de feia dècades.

Des de Suïssa, Sigerist va fer diversos viatges a Londres que van culminar en les Conferències d’Health-Clark en 1952, pronunciades en l’Escola Londinenca d’Higiene i Medicina Tropical. Fins a la seua mort en 1957 la ingent obra de Sigerist, que ompli les biblioteques de les facultats de medicina, va inspirar la creació del nou sistema públic de salut britànic i altres pareguts en el món sencer.
L’acabament d’este procés que es va iniciar en l’URSS també va acabar en l’URSS, en 1978, a Alma-Ata, durant l’assemblea de l’Organització Mundial de la Salut, quan el bloc de països socialistes va aconseguir aprovar una resolució en què, per primera vegada, es definia a la medicina com un servici públic, amb un únic vot en contra :el dels Estats Units. En medicina este principi es coneix com la Declaració d’Alma-Ata i diu el següent: “El poble té el dret i el deure de participar individualment i col·lectivament en la planificació i aplicació de la seua atenció en salut”.

Hui en cada dispensari mèdic, hospital o clínica pública del món continuen bategant -immortals- els principis de la Revolució d’Octubre i el seu èxit al portar a tota la humanitat quelcom tan preat com és la salut.

En castellà:

http://www.kaosenlared.net/noticia/era-salud-publica-nacio-urss

Traducció: PCPV Les Valls

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s