Manifest del PCE 8 de Març

Este 8 de març, des del PCE fem una crida a la unitat d’acció, de totes les organitzacions de dones en la lluita contra el capitalisme i el patriarcat. Encara reconeixent els avanços en igualtat i justícia social, aconseguits per les dones. Després de la crisi global, el sistema capitalista que respon exclusivament a les necessitats empresarials, usa i abusa de la mà d’obra femenina i retalla les míseres prestacions, provocant greus exclusions.

Ens situem davant dels que defenen l’atac al sistema públic de pensions, acord que aguditzarà la desigualtat de les dones, acreixent la feminització de la pobresa i reforçant, encara més, el sistema de divisió sexual del treball.

La sostenibilitat de la vida, es troba al servici de l’acumulació de capital. La conciliació és una gran mentida. Ni l’estat ni el mercat assumixen la responsabilitat de les cures. Aquest recau en les llars, i al seu torn, en les dones.

Hi ha un increment de servicis de les cures, però són un pegat, i es donen en un context de forta privatització del públic. Volem cuidar replantejant el model, davall la premissa que el prioritari no és el mercat, ni l’atenció aliena, sinó les nostres pròpies vides.

Qüestionem un model en què es planteja la inexistència de responsabilitats i de cures sobre ningú, inclús sobre les pròpies necessitats; on cada dia lliurement ens posem enterament a disposició de les il·limitades demandes de l’empresa. És necessari convertir el dret de l’ocupació digne i per a totes les persones en un mitjà, no un fi en si mateix. La feminització de les migracions i la mercantilització de les llars, estan donant lloc a una forta redistribució diferenciada de les cures entre dones, marcada per la classe social, l’ètnia, i la situació migratòria.

A la debilitat estructural del mercat laboral femení, s’afig la infrarrepresentació de les dones en càrrecs de responsabilitat, en empreses, i administracions públiques.

Des del PCE, fem una crida a la mobilització de les dones per:

• Una política laboral, fiscal i social, al servici de la redistribució justa dels recursos i solucions urgents als col·lectius més vulnerables: treballadores domestiques (canvi del règim especial de les empleades de la llar), dones jóvens, migrants (igualtat de drets amb les altres), de l’àmbit rural, i monomarentales.
• La defensa dels servicis públics i l’increment del gasto social.
• Corresponsabilizar a tota la societat del sosteniment de la vida. Una vida que meresca ser viscuda. Les persones com a subjectes polítics, enfront del concepte de sers mercantils.
• Corresponsabilizar de la llar a tots els hòmens: reducció generalitzada de la jornada, sense pèrdua de salari i prestacions.
• Dret al treball, però també a l’atenció i al temps lliure. A cuidar amb condicions laborals justes i eliminació de prestacions per a l’atenció, incompatibles amb el treball assalariat (art. 18 de la Llei de Dependència i el reconeixement de 9 mesos de cotització per l’atenció d’un/a fill/a pactat en el “pensionazo”).
• Defenem la custòdia compartida quan siga possible i no per imposició. Tal com s’arreplega en la legislació actual. La imposició judicial per norma, sense consens entre les parts, en un context de desigualtat com l’actual, no beneficia ni als/as menors, ni és un pas avant cap a la construcció de la igualtat.

Des del PCE prioritzem la lluita contra totes les formes de violència contra les dones, denunciant i exigint als governs polítiques dirigides a abolir el feminicidio, l’ablació, la lapidació i l’explotació sexual que patixen milers i milers de dones en el món.