Programa municipal d’Esquerra Unida Quart


Programa municipal d’Esquerra Unida Quart de les Valls

Introducció – Balanç.

El programa es presenta com una proposta i no com una promesa, en tant i en quan un programa participatiu que es troba en el camí d’una transformació social no és res sense la interacció de la ciutadania.

Entenem allò municipal com a una vessant o un front de lluita més, molt important però no definitiu. Des d’aquest punt de vista les mesures concretes que proposem tindran un abast limitat a les institucions i a la participació del poble en les mateixes. En definitiva, fem una aportació més a una lluita que és molt més àmplia i que s’està duent a terme en altres terrenys tant o més importants que les institucions, i que sovint les duu a terme també EUPV com a moviment polític i social que és, i una multitud d’organitzacions i associacions amb les que sovint tenim relacions.

Després d’haver treballat en diferents fronts des de 2003 (No a la Guerra, campanya contra els PAI fora d’ordenació, campanyes en defensa dels treballadors i treballadores del sector agrari….) el 2007 decidírem presentar una candidatura d’EUPV. El poble ens donà la seua confiança atorgant-nos un dels nou regidors que triava per constituir el Ple de l’Ajuntament.A més, la relació de forces resultant ens posava en una conjuntura en la que era possible dur a terme una part de la nostra política. Amb aquesta política com a prioritat signàrem un pacte de govern amb el PSOE que tenia un contingut molt clar. La nostra prioritat era aturar els projectes de PAI fora d’ordenació que estaven sobre la taula en aquell moment, objectiu que vàrem dur a terme assumint la regidoria d’urbanisme. A més, ens férem responsables de la regidoria de joventut des de la qual preteníem dur a la pràctica la nostra forma d’entendre el municipalisme, que és la democràcia participativa. En eixe sentit creàrem el Consell de la Joventut i el que resulta fonamental i més laboriós, li donàrem vida. Així doncs, la joventut de Quart de les Valls pot triar en què es gasta la seua partida pressupostària a través dels plans de joventut, de l’assemblea de la joventut i del mateix Consell. Pel que fa als resultats, podrien haver sigut més amplis, amb una major participació de la gent jove, malgrat que s’han realitzat activitats que han mobilitzat molta joventut i que hui formen part de la identitat del Consell i del poble com són el concurs de música moderna MusiQart i la Fireta entre altres. Cal apuntar també que han hagut activitats que no han pogut ser possibles des de Quart però que s’han impulsat des del Consell i la Regidoria en l’àmbit de la Mancomunitat i si que han donat resultat, com és el campament d’Estiu.

També hem estat presents a la Mancomunitat i allí el nostre treball juntament amb altres ha estat marcat per un interés en posar coses en comú i obrir la Mancomunitat a noves àrees. Així, hem participat activament en l’elaboració del pla de joventut de la manco i hem estat partícips de que la Mancomunitat es posicionés en contra de la pedrera o que reclamés millores en el sector públic, com la petició de millora del servei de pediatria de les Valls o la petició d’ampliació de l’escola pública infantil El Tabalet.

La nostra implicació també ha estat present en la gestió diària de l’Ajuntament, que pensem que hem dut a terme amb responsabilitat i que, malgrat que han hagut problemes difícils de resoldre, hem aportat la nostra visió de les coses amb sentit comú.

Un dels reptes que teníem com a força política era la consolidació d’EUPV com a projecte polític a les Valls, i amb el gran esforç que això ha suposat juntament amb la gestió municipal, ho hem aconseguit i hui ens presentem per segona vegada amb ànim i valentia a unes noves eleccions, amb les idees millorades per l’experiència i amb el convenciment de que democràcia significa que el poble trie el seu destí i que no decidisca per nosaltres ni la banca ni les multinacionals.

1. Democràcia participativa.

Vivim temps difícils, de crisi social, econòmica, política i cultural, temps que podem definir com de crisi de civilització. L’apatia per la política s’ha instal·lat en la nostra societat producte d’una degeneració que ha causat un sistema profundament bipartidista, amb una llei electoral injusta i excloent. La identificació de la política amb la corrupció, la falta de solucions als problemes reals de la gent, la pràctica repetida de que la classe treballadora pague els desperfectes de la crisi amb l’excusa per part del govern de que és l’únic que es pot fer, mentre, després de reformes laborals (augmentar l’edat de jubilació i diferents retalls socials, l’atur, l’exclusió, els deshaucis) es repeteixen cada vegada més. Davant d’aquesta situació, la democràcia participativa es presenta com un instrument necessari per a regenerar la democràcia, per a retornar el poder al poble, per a retornar al poble la capacitat de decidir sobre el seu destí i sobre els seus recursos.

La política, i sobretot en política econòmica, està en mans de les multinacionals i la banca; els nostres representants no obeeixen al poble sinó al gran poder econòmic. En aquest context, Esquerra Unida proposa com a instrument de treball i d’alliberament la democràcia participativa. Es tracta d’una combinació de la democràcia representativa amb la democràcia directa, assembleària. Si el poble ha d’eixir d’eixa apatia, si ha de recuperar el poder polític, ha de participar, el marc municipal és un marc privilegiat per a dur a terme aquesta tasca.
Sabem que és difícil i que serà complicat obtindre resultats a curt termini, però com a joves i treballadors del poble ens neguem a viure de genolls i apostem per treballar per un futur més just i solidari. Amb la tasca que hem realitzat en la sina del Consell Municipal de la Joventut hem assentat les bases de que es pot decidir de manera participativa en què s’utilitzen els recursos, però el model s’ha de desenvolupar, contaminar altres aspectes de la vida municipal i tindre una major difusió entre els veïns i veïnes.

El vot de cada quatre anys fou una conquesta de la classe treballadora en el seu dia, i hui, sense haver perdut la seua importància, resulta una pràctica insuficient davant de reptes de democràcia radical com la democràcia participativa. Per a l’esquerra democràcia significa decidir entre tots, mentre que la idea de democràcia basada en la delegació de la decisió amb l’elecció de cada quatre anys és una visió democràtica de dretes.

Pensem que per a transformar la societat capitalista de la competitivitat en la societat socialista de la solidaritat és necessari radicalitzar la democràcia, socialitzar la política i polititzar la societat a base de difondre tota la informació necessària per a què tot el món conega i prenga decisions. La política no ha de ser l’ofici d’uns pocs sinó la forma d’organitzar allò col·lectiu de tots.

En el seu afany per fer participativa la democràcia, per radicalitzar la democràcia i apropar les decisions al poble en lloc de segrestar la seua voluntat de cada quatre anys, Esquerra Unida aposta pels Pressupostos Participatius. Els Pressupostos Participatius són un model basat en un procés de cogestió que pretén dipositar el poder en la ciutadania, compatibilitzant la democràcia representativa i la democràcia directa reduint la distància entre la ciutadania i les institucions a l’establir un procediment mitjançant el qual es dialoga, horitzontal i participativament, sobre el destí i gestió dels recursos públics. Així doncs es reforça el teixit social i la consciència crítica de l’individu, aconseguint un repartiment més equitatiu dels recursos, ja que quan fem els pressupostos participatius expressarem quines són les nostres prioritats com a poble treballador.

1.1.Informació.
És essencial, per a posar en marxa la democràcia participativa i fer transparent la política,
que la gent estiga ben informada. Per a Esquerra Unida la informació per al poble ha sigut i
serà una prioritat.
• Actualització de la web municipal. Cal continuar amb la pràctica que s’ha començat en la passada legislatura de millora de la informació a la xarxa.
• Punts d’informació municipal a llocs estratègics i llocs públics.
• Potenciar òrgans escrits d’informació municipal, BIM i altres. En aquest sentit s’ha treballat en diferents formats tant de BIM com la publicació juvenil Infojove. Cal millorar alguns aspectes com la seua periodicitat.
• Publicar horaris d’atenció al ciutadà dels regidors, treballadors, etc. de manera que siguen de fàcil accés al ciutadà.
• Disposar de bústies de suggerències i queixes, compromís de contestar-les totes en el període màxim d’un mes, utilitzar el sistema de bústia a la web.
• Llistes temàtiques de correu electrònic, mòbil o correu ordinari.
1.2.Proposta de Pressupostos Participatius
Es proposa un mètode que estarà sotmés a crítica per a preparar els pressupostos municipals. El cicle comença i acaba amb l’aprovació dels pressupostos municipals anualment. Es desglossen els següents passos:
• Audiència pública on es dona compte dels pressupostos aprovats.
• Confecció-modificació del reglament participatiu, periodització.
• Presentació de la proposta dels pressupostos següents per part del consistori i davant l’assemblea popular.
• Reunions de l’assemblea popular, amb el recolzament tècnic necessari per a preparar aportacions o contrapropostes, així com la presentació formal d’aquestes al consistori.
• Presentació per part del consistori i davant l’assemblea popular de la síntesi elaborada a base de la proposta inicial i les aportacions del poble. Presentació d’esmenes i votació.

Presentació dels pressupostos al ple municipal encarregat d’aprovar-los.
A més es posarà en comú amb l’assemblea popular:
• Les ordenances fiscals.
• Disseny d’espais urbans.
• Política urbanística municipal.
Planificació democràtica de les inversions de manera que es puguen posar en comú totes les inversions necessàries i on es puga decidir quines són les prioritats en funció dels recursos, fer en definitiva un Pla Municipal d’Inversions obert i participatiu.
També es posaran en marxa Tallers en Participació Ciutadana per a tota la ciutadania, ja que som conscients que es tracta d’un mecanisme nou i que cal difondre i aprendre.

Posada en marxa de consells sectorials en aquelles matèries que siga necessari on puguen participar les diferents entitats associatives i que es combine la participació amb la pràctica assembleària, tal com es fa al Consell de la Joventut per arribar allà on el teixit associatiu del poble no arriba.
Per a dinamitzar aquestes tasques i des de l’experiència de que són de difícil posada en marxa, a més de la implicació de l’alcaldia cal que es cree una nova regidoria de Participació Ciutadana i Comunicació.

2. Política local de foment de l’ocupació.

El nostre poble esta éssent objecte d’una liquidació de l’agricultura sense precedents. Unes campanyes de la taronja cada vegada més difícils serviren en el seu dia de justificació a una part del capital valencià per abandonar l’economia productiva dels sectors tradicionals (agricultura i indústria) que generava una quantitat de llocs de treball important, per passar-se a l’economia especulativa, de disputa de les plusvàlues i no de producció, de manera que l’ocupació es concentrava en la construcció i això provocà que la crisi fou especialment dura per la classe treballadora, convertint l’atur en el seu problema més rellevant. L’atur no ha passat de llarg a Quart de les Valls i ha augmentat significativament, el que sumat a la devaluació constant dels drets socials posa a la classe treballadora en una difícil situació de subsistència que ara no es pal·lia amb el treball agrari. Els jornals agraris que sempre havien significat aquell lloc on es pot tornar quan el treball en altres sectors es posa difícil, que sempre havia absorbit la mà d’obra excedent dels nostres pobles, no pot ara fer eixa funció pel llarg procés de descapitalització de l’agricultura i per l’abandó del terme causat per l’especulació urbanística.

Conscient de què el panorama cítric és desolador, EU proposa una reconversió, la recerca d’alternatives que siguen tan respectuoses amb els llocs de treball com amb el medi ambient. O bé nous sistemes d’organització de la feina que si bé no donen grans beneficis permeten sostindre llocs de treball, com serien cooperatives, societats laborals, etc.

Propostes
• Programes de formació de la mà d’obra, foment de la formació contínua i ocupacional, escoles taller, etc.
• Recuperació de la crisi agrària, fonamentalment dels seus efectes en la mà d’obra jornalera: ajudar, informar i fomentar cooperatives de treballadors/es, millora de cultius, agricultura ecològica, etc. El nostre interés no va a buscar un gran benefici de l’agricultura sinó a que l’agricultura no desaparega destruint llocs de treball i el territori. Cal que hi haja una agricultura on hi haja treball digne i sostenibilitat
mediambiental, com a prioritat sobre els beneficis. Per a recolzar l’acció de noves cooperatives que lluiten contra la desocupació, posant a la seua disposició la terra de la marjal. Evitar la seua privatització o venda.
• Evitar la febre dels polígons industrials, que diu que cada poble ha de tenir el seu polígon industrial. En els pobles de la comarca hi ha suficient sòl industrial disponible per a què nosaltres evitem tindre’n, convertint-nos així en un espai natural en la comarca el símbol del qual és la Font. Així doncs, per a què la mà d’obra de Quart tinga fàcil accés al sector secundari, superarem la fal·làcia de la necessitat de tenir sòl industrial, la qual cosa només atrau que als voltors de l’especulació, fomentant com a contrapartida que hi haja un transport públic eficaç que unisca els pobles de les Valls amb els polígons industrials més propers, de manera que els i les treballadores es desplacen fàcilment i sense necessitat d’utilitzar cadascú un vehicle propi.
• Pel que fa a la recerca d’alternatives en l’agricultura reivindiquem el camí seguit pel poble sevillà de Marinaleda. http://www.marinaleda.com
• Promoure la producció i el consum de productes naturals ecològics elaborats sense productes químics contaminants. Es promourà l’agricultura ecològica i de proximitat.
• Dinamització i gestió de la borsa de treball municipal amb la finalitat de que siga una realitat i que hi haja un criteri igualitari en el repartiment del treball públic.
• L’Ajuntament ajudarà a buscar informació i assessorament a tots aquells que estiguen interessats en temes de formació i ocupació, creació de cooperatives, etc. Per a la qual cosa es continuarà reivindicant per a Quart de les Valls un AEDL.
• Potenciar nous jaciments d’ocupació.
• Crear una borsa de terres en situació d’abandó per tal de posar en contacte propietaris i gent aturada o necessitada que puga cultivar-les, per tal d’afavorir a uns en l’autoabastiment i lliurar als altres de les seues obligacions com a propietaris de mantindre les parcel·les netes. Tothom pot eixir guanyant per la millora que suposa que les parcel·les agràries no estiguen abandonades.
• Creació d’un banc d’hores.
2.1 – 35 H.
• Reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial a tots aquells àmbits laborals on l’Ajuntament puga influir.
• Eliminar les hores extres excepte casos de força major.
• Als Plecs de Condicions vetllar pel compliment de les condicions socials recollides en la llei de contractes del sector públic.
• Rebuig de les ETT a l’hora de cobrir llocs de treball en l’Ajuntament. Es considerarà a aquestes empreses com a no grates.
• Contractació paritària.
2.2 – Consell econòmic i social
• Es crearà un Consell Econòmic i Social que serà l’òrgan participatiu encarregat de la qüestió econòmica al poble. Formaran part el o la regidora més els sindicats de classe que vulguen participar, xicotet comerç i aturats i aturades triats assembleàriament. Les seues tasques seran entre altres: recerca de solucions per pal·liar l’atur, col·laboració per a un consum responsable i de proximitat, posar en marxa el Pla Municipal d’Integració i Interculturalitat.
2.3 – Consum Responsable
• Els productes consumits per l’ajuntament tindran en la mesura de les seues possibilitats un origen de Comerç Just, tal com diu la Declaració Institucional a favor del Comerç Just aprovada al ple.
• Dins de les possibilitats de cada moment, dirigir el comerç de l’ajuntament al comerç local.
2.4 – Immigració
Nosaltres hem sigut sempre un poble que ha migrat per buscar-se la vida quan li ha fet falta, per tant coneguem culturalment la gran injustícia de l’exclusió i la xenofòbia. És per això que no desenvolupem cap als immigrants que viuen al poble cap sentiment de rebuig, racisme o xenofòbia. Des d’Esquerra Unida promourem polítiques actives antifeixistes i antiracistes i per a la integració, l’intercanvi i la convivència pacífica, democràtica i igualitària.
Lluny del discurs feixista que culpabilitza als immigrants de la crisi, des d’Esquerra Unida pensem que el nostre poble està preparat culturalment per a dur a terme polítiques que vagen en el camí de la igualtat per a què des d’eixa igualtat puguem defensar tots uns salaris dignes i uns drets socials suficients, sense exclusió i sense que ningú haja de treballar en l’economia submergida, la qual cosa només beneficia a empresaris sense escrúpols.
És per això que des d’aquest programa proposem al poble un Pla Municipal que desenvolupe una relació de les accions institucionals i socials necessàries per afrontar aquest problema que a la vista de la realitat és un problema del present i del futur del País Valencià i dels seus
pobles. Les propostes d’immigració d’Esquerra Unida les ubiquem com a esborrany del dit Pla, i estan obertes a una posterior confrontació amb les idees de qui participe en l’aportació de solucions.

2.4.1 – Pla Municipal d’Integració i interculturalitat.
• Articular mesures que pal·lien les conseqüències de les polítiques segregacionistes governamentals. Cal valorar al respecte la validesa de la desobediència civil contra les lleis que no acompleixen els drets humans.
• Cooperació econòmica amb els països d’origen.
• Cooperació política en el desenvolupament i consolidació de valors democràtics, tot tenint en compte la lluita contra l’imperialisme cultural. Cal difondre els valors democràtics sense caure en l’etnocentrisme.
• Demanar col·laboració econòmica per abordar el tema a les institucions que corresponguen; si les necessitats es manifesten en els municipis, la resta d’institucions s’han de fer responsables. Hauria d’existir col·laboració de les institucions Europees, autonòmiques…
• Facilitar l’accés als serveis socials municipals a totes les persones empadronades
sense distinció.
• Sistematitzar l’atenció a l’immigrant per facilitar-li l’adaptació i l’accés a tots els àmbits: administratiu, laboral, cultural, idioma. Mediació per a l’atenció als serveis comuns de dones víctimes de maltractament o sotmeses a prostitució.
• Facilitar la utilització de llocs públics per a reunions i actes festius o culturals.
• Articular mesures que contraresten les dificultats d’aquests col·lectius per accedir a la vivenda i l’arrendament.
• Potenciar la creació d’un alberg a nivell de les Valls per a acollir als temporers. L’alberg ha de ser de gestió pública, no es pot convertir en un instrument de pressió social i laboral a favor dels empresaris.
• Incentivar l’associacionisme.
• Formació del Personal de l’Ajuntament en la matèria: drets i tracte a les minories. Ja que a més la legislació al respecte està sotmesa a canvis constants.
• Lluita contra la violència: contra qualsevol conducta racista o xenòfoba. Campanya permanent contra el racisme, la xenofòbia i el feixisme.
• Lluita contra la delinqüència, reduint la causa: lluita contra la pobresa extrema, etc.
• Creació del Fòrum Local d’Interculturalitat composat equitativament per persones autòctones i immigrants, que realitze propostes d’integració i interacció cultural conjuntes i que seran traslladades al Ple.
3. Política social

3.1 Ensenyament

L’agrupació d’Esquerra Unida de Quart de les Valls no es conforma amb qualsevol tipus d’educació. L’educació té forts components ideològics, polítics i ètics que no es poden obviar. Esquerra Unida aposta per una educació integral al servei de les persones i no del mercat, per una educació entesa no com un negoci, sinó com un servei públic, per una educació que puga contribuir a la transformació social des de la igualtat, la justícia i el bé comú. Una educació laica, gratuïta, plural, científica i crítica, respectuosa amb les diferències a la vegada que integradora de les mateixes, inclusiva i compensadora de les desigualtats socials. Una educació, deure de l’estat, que potencie vivències democràtiques, que practique processos d’avaluació emancipadora i que gènere coneixements que permeten a totes les persones el protagonisme actiu de la societat.

Des d’Esquerra Unida potenciem i defensem, ara més que mai, en l’actual conjuntura política, el caràcter públic de l’ensenyament. Un sistema educatiu públic i de qualitat que es fonamente en la participació democràtica, entenent que no serà possible aconseguir majors quotes de qualitat en el sistema sense la implicació de tota la societat. La implicació del professorat, el protagonisme de l’alumnat, la participació de les famílies i la relació amb el voltant seran elements bàsics per a l’elaboració d’un currículum alternatiu que valore les vivències sobre la realitat i la reconstrucció cultural, per damunt de l’academicisme imperant en el sistema actual.

Hem de potenciar una educació i desenvolupar activitats formatives des de l’ajuntament amb l’objectiu de formar una ciutadania crítica, compromesa amb els problemes que li afecten, oferint elements d’anàlisi que normalment no apareixen als mitjans de comunicació i possibilitant una millor comprensió de la realitat que ens permeta avançar cap a un model social més just. Activitats formatives que animen a la participació i a la responsabilitat, que eduquen en la necessitat d’organitzar-se per crear un teixit social capaç de denunciar i qüestionar els abusos de poder i la corrupció, que puga exercir un control públic del poder polític. Activitats formatives, en definitiva, que eduquen en i per a la democràcia real.

Propostes:
• Reclamar amb els mitjans possibles una adequada oferta pública a curt i mig termini en tots els trams del Sistema Educatiu
• Garantir una oferta de sòl públic suficient per atendre la demanda i lluitar per a què el sòl públic es destine sols per a centres públics
• Establir mecanismes de col·laboració amb els col·legis i instituts de la nostra Mancomunitat per a establir una educació de qualitat i laica, formadora de ciutadans i ciutadanes democràtics i participatius que es formen en els valors de la pau i de la solidaritat.
• Mantenir una actitud permanent de negociació i reivindicació amb les administracions autonòmiques perquè els centres públics d’ensenyament reunisquen les millors condicions relatives a infraestructures, recursos humans i materials, programes d’atenció a la diversitat i compensació de desigualtats, programes de formació de famílies i docents, programes d’innovació educativa i tots aquells que propugnen una educació de la màxima qualitat per a totes les persones.
• Planificació anual d’activitats educatives alternatives que permeten a la ciutadania adquirir consciència crítica per a participar amb rigor i responsabilitat en assumptes socials i polítics i que estiguen en relació amb els valors de l’esquerra: justícia social, convivència i pau, ecologia, medi ambient i sostenibilitat, salut física i mental, igualtat entre homes i dones, llibertat sexual, interculturalitat, etc.
• Organitzar Escoles de Pares i Mares amb un contingut educatiu en sintonia amb el tipus d’educació que propugnen i formant-les per a participar en el òrgans de govern dels centres educatius. Cal fomentar i dinamitzar el Consell Escolar Municipal
• Exigir a la Conselleria que dote de recursos suficients per a l’ensenyament, per garantir la gratuïtat material educatiu, per a l’ampliació de les beques de menjador i les ajudes de transport…
• En educació de 0 a 3 anys la nostra posició és que s’amplie El Tabalet, ja que la
Mancomunitat ha ofert terrenys a Conselleria al costat del centre. Volem una
educació pública i gratuïta i que la Conselleria amplie el centre i hi pose personal.
Tenint la possibilitat d’ampliar el Tabalet que és una escola pública i de qualitat volem lluitar per ella i no volem un model d’escoles municipals que acaben privatitzant-se.
• Desenvolupar una aula de reforç educatiu a partir d’uns criteris d’admissió consensuats amb els mestres de l’escola
• Potenciar els programes de formació contínua i els programes d’aprenentatge de les noves tecnologies.
• Dinamitzar l’actual Aula de Lectura.
• Creació dins de la biblioteca municipal d’un espai ‘bebeteca’: espai adaptat per als xiquets i xiquetes que no saben llegir i introduir-los al món de la lectura.
• Reivindicar des de l’ajuntament la presència d’una infermera o infermer escolar.

3.2 Sanitat

Venim afrontant durant uns anys el desmantellament d’una sanitat pública, que pareixia estar consolidada, però que veiem com, a poc a poc, van desapareixent o almenys canviant les condicions d’aquesta i no precisament per a millorar-la. El dret a la salut, pilar bàsic de l’estat de benestar, s’està veient afectat per aquesta condició.
La tendència a la privatització s’accentua més encara amb la creació de nous hospitals on la gestió dels mateixos recau en un capital privat, això sí, construïts amb diners públics.

Per altra banda les preses, l’electoralisme bipartidista, la mala gestió i l’amiguisme s’han instal·lat de tal manera en el sistema que trobem casos com el de la Nova Fe on es construeix un hospital públic i resulta que s’obri i s’inaugura quan encara no està en condicions de ser utilitzat, la seua accessibilitat és pèssima, no funcionen les comunicacions informàtiques i allò que té més perill, cauen els sostres del corredor d’un quiròfan…

El problema es fa més greu, si cap, ja que ara, no contents amb la situació, es pretén implantar el sistema de copagament, amb la qual cosa els ciutadans pagarem dues voltes per una mateixa atenció, una amb el pagament dels nostres impostos i una altra cada vegada que necessitem anar a l’hospital o centre de salut.

Esquerra Unida lluita, com sempre ho ha fet, per una sanitat pública, pel seu manteniment i per una utilització racional per part dels ciutadans i ciutadanes dels serveis sanitaris.

Al nostre poble, a la nostra Mancomunitat on vivim i desenvolupem les activitats que condicionen la nostra vida és el marc ideal on posar en marxa actuacions polítiques i socials per a millorar en un primer nivell la nostra salut, la de tots els veïns i veïnes.

Al llarg d’aquesta legislatura s’han aconseguit alguns modests objectius que ens plantejàvem com subvencionar per part de l’ajuntament el Prevenar, vacuna infantil no inclosa en el calendari de vacunes. Així i tot ens queda una lluita molt important que va començar fa temps i que està agafant força, aconseguir l’atenció d’un segon pediatra a Les Valls. Per a la qual cosa hem col·laborat amb CCOO en la recollida de signatures, elaboració de mocions mancomunades adreçades a conselleria de sanitat, denunciant la situació en el Consell de Salut del Camp de Morvedre… Aquesta lluita continua i des d’Esquerra Unida l’anem a dur més endavant si cap en aquesta legislatura.

Propostes:
• Promoció de la participació real dels ciutadans i ciutadanes en el control i la gestió dels serveis sanitaris públics per a exigir la cobertura completa de les necessitats sociosanitàries de la població.
• Establiment de programes que donen resposta a col·lectius desfavorits i vulnerables i que alhora promocionen la salut (Ex. hàbits saludables en matèria d’alimentació, educació sexual, activitat física beneficiosa per a la salut, prevenció d’ETS, drogoaddicció, píndola postcoital…), demanant la col·laboració de l’equip sanitari del Consultori Auxiliar.
• Continuar amb la dotació econòmica (dels pressupostos municipals) per a subvencionar la vacunació infantil que no forme part encara del calendari de vacunes, com per exemple: la vacuna de la varicel·la. Al mateix temps que reclamar a la Conselleria de Sanitat que complete el calendari de vacunes infantil.
• Seguir pressionant a nivell mancomunat per a exigir la concessió d’un segon professional per a cobrir la demanda d’atenció pediàtrica, sempre tenint en compte la dispersió geogràfica a la que estan sotmesos aquests professionals, alleugerant al mateix temps el retards produïts en gairebé tots el pobles de les Valls.
• Adequació i ampliació de l’espai físic al Consultori de Quart de les Valls de manera que hi haja més lloc per a cada consulta i es puga separar, per exemple, l’atenció pediàtrica de l’atenció a l’adult.
• Creació i posada en funcionament d’un Consell Sectorial que tinga cura de la Salut a nivell local.
• Sintrom. Demanar a la direcció del departament de sanitat de Sagunt.

3.2 Cultura
“La cultura dóna a la persona la capacitat de reflexionar sobre ell mateix. És aquesta la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos”.
UNESCO
“La paraula cultura prové de cultiu, de cultivar-se, fer-se ésser humà cada dia més. La paraula cultura no significa saber moltes coses, la cultura és captar tot allò que la humanitat ha anat produint i entendre com la humanitat ha anat superant determinats problemes. Una persona culta no és aquella que es troba rodejada de llibres, que també ho pot ser; un persona culta és aquella que observa el món amb una mirada independent i lliure. Una persona culta pot ser un camperol de les nostres terres, que pensa com vol, amb llibertat per a pensar…”
Julio Anguita, 1999

Partint de la dificultat teòrica d’establir una definició al voltant d’aquest concepte, podem partir de la cita anterior de la UNESCO i les reflexions del camarada Julio Anguita per iniciar la reflexió al voltant de la centralitat d’aquest fenomen. La cultura esdevé absolutament necessària en la nostra societat actual com a element de reflexió i anàlisi d’allò que som, del món en què vivim, en canvi constant, dels seus problemes, de les solucions possibles i de la capacitat d’intervenció, sempre en el sentit transformador de millorar i canviar les condicions vida de la humanitat. Per a poder arribar a aquesta realitat, és necessari que pugam assolir un tarannà crític, racional, cívic i ètic per poder analitzar i comprendre millor la nostra realitat social i poder intervindre sobre ella. D’aquesta forma, el nostre concepte de cultura es consolida com una opció que, a partir d’una socialització del coneixement, es plantege com una ferramenta de transformació i no de reproducció dels valors establerts.

És cabdal aquesta diferenciació anterior i destacar que la cultura mai esdevé objectiva, universal i asèptica, sinó que la cultura, històricament sempre ha estat una eina de domini i control social, de difusió d’uns valors predominants, d’un pensament únic com a reflex de les relacions socials de producció predominants. Envers d’aquesta realitat, dominant hui en dia en el nostre món, cal superar aquesta concepció culturalreproductiva dels valors socials predominants i legitimadora de l’estat del món hui en dia, i defensar i difondre un concepte
de cultura transformador, crític i ètic, el qual puga ajudar a la ciutadania a comprendre que la realitat social no és objectiva ni trivial, sinó complexa, heterogènia i enriquidora. Un concepte de cultura que, seguint les reflexions de Julio Anguita, ens ajude a pensar de forma lliure, a observar la societat en què vivim amb una mirada independent.

Des d’aquests plantejaments teòrics, haurem d’adaptar el desenvolupament d’aquesta praxis a la realitat municipal en la qual pretenem intervindre. I aquesta intervenció es fonamentarà en difondre un concepte de cultura global, integral i integrador, per a tota la ciutadania, que intente respondre a les demandes socials però que també comence a despertar un conjunt de valors, curiositats i necessitats de coneixement, pròpies d’allò nou, allò novador, allò que, sense deixar de banda les tradicions culturals de la localitat, i amb un caràcter formatiu, ajude la ciutadania a comprendre una mica millor la societat en què vivim per a transformar-la. Un concepte de cultura que puga fusionar l’àmbit local i l’àmbit global.
En darrer terme, la idea central seria el fet d’unir i complementar el concepte de cultura com a diversió al concepte de cultura de formació i transformació.
Des d’aquest plantejament teòric, es proposen les següents mesures d’actuació en l’àmbit
municipal:

• Fomentar un projecte de democràcia cultural, que permeta que el desenvolupament cultural siga fruit de la participació de tota la ciutadania.
• Respectar i valorar la diversitat ètnica i cultural del nostre municipi.
• Fomentar l’ús normatiu del valencià en tots els àmbits d’intervenció municipal.
• Dignificar les instal·lacions culturals i els equipaments. Esdevé central condicionar de forma adequada l’actual auditori municipal, dinamitzar el centre cívic municipal i convertir aquests espais en centres culturals de la localitat.
• Programació cultural per a totes les edats i tots els sectors.
• Millorar i dinamitzar un espai web municipal que centralitze els serveis d’informació al ciutadà i puga recollir suggeriments i propostes diverses, partint del concepte integral de democràcia participativa.
• Reconsiderar i recuperar la funció social de l’arxiu municipal, el qual ha estat abandonat les legislatures anteriors. És important recuperar l’arxiu municipal com a pilar central del nostre passat com a poble, com a col·lectiu, i difondre en la ciutadania els aspectes més destacats d’aquest passat.
• Aprofitar al màxim les possibilitats de difusió cultural que ens ofereix la localitat, destacant l’escenari de la Font de Quart.
• Posar en funcionament una aula de reforç educatiu, gestionada de forma pública, com a complement a l’ensenyament públic.
• Fomentar la utilització de la biblioteca, la seua virtualitat formativa, apropant la lectura a la ciutadania.
• Gestionar la cultura municipal de forma conjunta amb les associacions culturals municipals a partir de la creació d’un Consell de la Cultura.
• Fomentar el potencial cultural, formatiu i socialitzant que ofereixen el conjunt d’associacions culturals municipals, on cal destacar la Societat Joventut Musical i ’Escola de Música “La Joventut”.
• Apropar a la ciutadania els aspectes més importants de la nostra societat present i passada amb la realització de cine-fòrums, conferències temàtiques, exposicions, activitats formatives, etc.
• Fomentar el concepte d’agermanament en un sentit cultural formatiu, i no merament institucional.
• Crear una Taula on puguen confluir els regidors de cultura de tots els pobles de les
Valls, i poder així potenciar les activitats de tipus supramunicipal.
• Motivar una major participació de la ciutadania en les activitats culturals plantejades.
• Fomentar un concepte de cultura que es fonamente en els valors de compromís, civisme, solidaritat i respecte intercultural.
• Fomentar el concepte de setmana cultural i fomentar la participació de les associacions culturals municipals com a eina de valorització i augment de la participació ciutadana.
• Fomentar el concepte de ciutadania activa en els aspectes culturals.
• Treballar de forma interdisciplinar i transversal amb la resta de regidories que demanden i aplicar la vessant cultural determinada.
• Fira d’associacions que contemple activitats entre les diferents associacions del municipi.
Aquest conjunt de propostes han d’anar enfocades a ajudar a la ciutadania a ser lliures, a pensar i adonar-se’n que vivim en una societat injusta i en un model productiu insostenible. Hem d’ajudar a la ciutadania a pensar de forma independent davant un discurs polític-mediàtic uniforme. Com afirma Ignacio Ramonet, la desorientació disminueix la capacitat de resistència. En darrer terme, la realitat no la podem canviar si la ciutadania no diu prou.
Aquest ha sigut el nostre compromís durant aquests anys i ho seguirà sent en els propers.

3.4 Esports
Vivim en una realitat social en la qual l’esport es consolida com una de les necessitats individuals i col·lectives més necessàries, i en aquest sentit, la gestió municipal ha de fer front a la gestió i difusió d’aquesta demanda social. Partint de l’acceptació científica dels beneficis físics i psíquics de la pràctica esportiva, els seus beneficis potencials augmenten de forma considerable quan entenem l’esport com un nucli generador de valors, actituds i comportaments que són, si més no, aplicables a qualsevol vessant humana.

Cal potenciar la pràctica esportiva amb l’objectiu de portar a terme els seus beneficis educatius i de millora de la salut com un bé que ha d’estar al servei de tota la ciutadania. I, d’aquesta forma, parlar de tota la ciutadania suposa entendre la pràctica esportiva de forma integral, més enllà del concepte vital marcat per l’edat, i potenciar la pràctica esportiva en aquelles persones de més edat, les quals, segurament seran les mésbeneficiades si porten a terme una vida saludable. L’esport juga un paper molt important en la societat, a més a més, d’afavorir una millor qualitat de vida i salut dels ciutadans, ja que 1€ invertit en esport significa que hem estalviat 5€ en sanitat.

A més d’acceptar els beneficis propis de la pràctica esportiva, cal considerar el seu potencial en allò referent a les necessitats de sociabilitat cada volta més necessàries en el nostre context socioeconòmic. Acceptant la nostra natura social, l’esport desenvolupa perfectament aquesta necessitat i esdevé un recurs adient per a aprofundir en altres valors necessaris, com són els de solidaritat, companyonia, responsabilitat, integració, respecte i renúncia a la violència, als conflictes i a la discriminació.

D’aquesta forma, des de la regidoria d’esports cal potenciar l’esport per a tots com a objectiu principal, l’esport com a dinamitzador de la vida social, així com el seu potencial per a afavorir hàbits de vida saludables i, per tant, millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Al mateix temps, caldrà considerar el caràcter transversal de la pràctica esportiva i la seua relació directa amb els departaments d’ensenyament, joventut, 3a edat, sanitat i serveis socials, medi ambient i cultura.

Per altra banda, esdevé d’una importància cabdal la relació entre esport i alimentació saludable. No sols esdevé necessari i positiu practicar algun tipus d’esport, sinó compaginar-ho amb una dieta saludable, de forma que els resultats finals seran doblement positius. Cal difondre l’esport no des del recurs clàssic que el concep com una eina per a cuidar el nostre cos quan aquest ens ho demana, sinó concebre l’esport com una activitat que millorarà la nostra salut, a nivell físic i psicològic.

L’esport per a tots, amb filosofia integral i integradora, assoleix d’aquesta forma la consideració d’una vertadera cultura, i és el municipi el que deu potenciar aquest esport des de la base de la no discriminació. Per altra banda, el municipi ha d’atendre a les necessitats esportives, siguen aquestes conscients i demandades o inconscients i necessàries.

Partint d’aquesta anàlisi de la importància de l’esport en el nostre marc municipal, es
plantegen les següents mesures d’actuació:

• Defensar el dret dels ciutadans a la pràctica esportiva com un eix de la política municipal i cívica.
• Difondre l’esport per a tots com un factor de cohesió social.
• Augmentar l’oferta de les diverses disciplines esportives, facilitant el seu
aprenentatge.
• Optimitzar l’ús de les instal·lacions esportives municipals.
• Impulsar l’esport adaptat, fomentant activitats específiques per a les persones discapacitades que faciliten la seua integració amb la resta de la població.
• Impulsar la participació de la gent major en activitats esportives en col·laboració amb els serveis de salut, en activitats com són el passeig, senderisme, cicloturisme, gimnàstica de manteniment, gimnàstica aquàtica a la piscina municipal, etc.
• Impulsar les activitats esportives amb un arrelament destacat en la localitat. Fomentar el desenvolupament de la pilota valenciana com un dels símbols de la nostra localitat i potenciar l’escola de pilota municipal.
• Cal potenciar la pràctica de l’atletisme com altra pràctica esportiva arrelada en la
nostra geografia, i potenciar i col·laborar amb el Club d’Atletisme la Vall de Segó i la
Volta a Peu a la localitat.
• Partint de la relació directa establerta entre esport i medi ambient, potenciar el desenvolupament d’activitats esportives en el nostre entorn rural com una forma de conéixer i valorar el nostre territori i la seua conservació.
• Potenciar les activitats i iniciatives supramunicipals i col·laborar en activitats esportives organitzades per altres municipis.
• Potenciar activitats esportives periòdiques, el poliesportiu municipal i aprofitar l’oferta diversa que ens planteja. Cal superar el concepte d’esport lligat al període estival.
• Potenciar la creació d’un grup de voluntaris permanent que col·laboren en la realització de les diverses activitats esportives.
• Establir el dia de l’esport municipal, patrocinat per l’ajuntament, consistent en una jornada de portes obertes de totes les instal·lacions públiques, amb la celebració d’actes i activitats i tallers que fomenten la participació de tota la ciutadania.
• Organitzar, juntament amb el CRA Benavites-Quart de les Valls, unes jornades esportives en les quals participen els alumnes en les instal·lacions esportives municipals.
• Millorar les instal·lacions esportives ja existents.
• Utilització gratuïta de les instal·lacions municipals.
• Potenciar la creació d’instal·lacions supramunicipals/mancomunades.
• Adequació de l’entorn natural i urbà per a la seua utilització esportiva.
• Creació del Consell de l’esport local, formada pel regidor o regidora d’esports i membres de cadascuna de les agrupacions esportives municipals.
• Potenciar valors relacionats amb la participació, la solidaritat i la cooperació, enfront de la competitivitat, l’individualisme i la classificació.
• De forma conjunta a la regidoria de sanitat, establir i difondre pràctiques alimentàries saludables.
• Difondre en la ciutadania valors relacionats amb el civisme i el respecte de les instal·lacions públiques.
• De forma transversal, potenciar l’esport des de la vessant educativa als centres educatius col·laborant amb els mestres d’Educació Física.

3.4 Joventut

Al llarg de la passada legislatura EU s’ha fet càrrec de la regidoria de joventut. Durant quatre anys hem estat treballant i fent tot el que ha estat a les nostres mans per dur-la endavant i per millorar-la. De tot el nostre treball ens agradaria destacar el Consell de la Joventut. És ací on els joves del poble decideixen en què volen utilitzar els diners, amb l’elaboració d’un Pla Municipal de Joventut. Algunes de les accions més importants han sigut:

La fireta realitzada el primer diumenge de festes.

El MusiQuart, concurs de música del qual ja s’han fet tres edicions i és tot un èxit entre els joves del poble i entre els grups de la comarca.

El passaport de la lectura. És la forma que ha trobat el Consell per a difondre el gust per la lectura en els més menuts del poble. És una iniciativa en la qual es recomanen unes lectures categoritzades per edat i que estan a disposició de tots els xiquets a la biblioteca municipal.
Tots aquells que vulguen participar han de triar un dels llibres, llegir-lo i realitzar un dibuix, una xicoteta ressenya, una opinió… Arribats a aquest punt, han de enviar-ho per correu
electrònic a la adreça del passaport i es realitzarà un sorteig entre tots els participants.

La batukada realitzada en festes.

L’organització d’una xerrada i una degustació de comerç just. El comerç just és aquell mitjançant el qual podem gaudir d’aliments produïts a països desafavorits, amb la garantia que els agricultors rebran un preu just d’acord al seu treball.

A més, s’han dut a terme diverses participacions per ajudar els festers i diferents associacions del poble, com són les cucanyes, ajuda en la cavalcada dels reis, col·laboració per a l’organització de diferents esdeveniments musicals, etc.

Des de la Regidoria de Joventut hem tractat de mancomunar una part de les iniciatives, com el campament, donant com a resultat el Pla Mancomunat de Joventut.

La nostra proposta per als propers quatre anys és continuar treballant amb la mateixa intensitat, força i il·lusió que fins ara per promoure la participació dels joves en l’elaboració de polítiques de joventut.

Els nostres objectius són:

• Implicació del municipi i de la mancomunitat en el foment del model de participació del Consell de joventut autogestionat, construint una xarxa de treball associat juvenil i de participació. Fomentar la relació de les polítiques de joventut amb la resta de pobles de Les Valls a través de la Mancomunitat.
• Dissenyar una política juvenil conjunta entre l’Ajuntament i el moviment associatiu.
• Fomentar les activitats d’oci alternatives a iniciativa dels mateixos joves.
• Promoure la participació juvenil i el foment de l’associacionisme.
• Generar espais juvenils municipals que gestionen els propis joves, ja que açò generaria dinamisme i corresponsabilitat, a més de la trobada entre iguals i l’ús responsable, cedint espais públics.
• Creació de grups i xarxes de suport per a contrarestar el fracàs escolar aprofitant els espais educatius en horari extraescolar.
• Desenvolupar campanyes i activitats de prevenció de la salut: de l’abús d’alcohol i d’altres drogues.
• Desenvolupar campanyes i activitats d’educació sexual amb la finalitat de previndre Malalties de Transmissió Sexual i embarassos no desitjats.

3.5 Serveis Socials
En la societat actual estem davant d’una situació on no sols l’augment de l’esperança de vida va acompanyat d’un augment de les malalties cròniques, invalidants i/o degeneratives, sinó els nous coneixements i el ràpid avanç de la ciència fa que cada dia es diagnostiquen més casos de diferents síndromes i cada volta des de més menuts. Aquest fet fa necessari el desenvolupament de polítiques que garantisquen la qualitat de vida, així com la plena integració en la vida diària d’aquelles persones que per diferents motius necessiten el recolzament de tota la societat.

Des d’EU volem proposar com a fil conductor d’aquesta matèria la coordinació i acció conjunta dels diferents sectors de la població amb necessitats específiques d’intervenció. Per aquest motiu cal vertebrar i potenciar la participació de la societat en la política municipal de Benestar Social.

Cal elaborar una guia de recursos socials, és a dir, especificar el tipus d’ajudes i serveis disponibles a nivell municipal i/o mancomunat, així com els requisits per accedir a ells.

Partint d’aquesta guia de recursos, potenciar la dinamització/creació d’una xarxa de serveis socials que done resposta a les necessitats i situacions d’algunes persones depenent del seu grau de dependència (recolzament domiciliari, menjar a casa….). Tot açò es farà potenciant un voluntariat organitzat.

Potenciar la creació del Consell Municipal social on la gent participarà activament i amb autonomia en la vida econòmica, cultural, social i política d’aquest municipi. Aquest Consell haurà d’elaborar els plans municipals: atenció a les persones grans, a la discapacitat física, psíquica i sensorial, el programa d’eliminació de barreres arquitectòniques, el pla municipal a l’atenció a la dona maltractada, programa d’atenció a la infantesa i joventut.

Crear espais de trobada i convivència intergeneracional demanant el major suport i col·laboració a les generacions més joves.
Com que tots els sectors tenen un espai exclusiu a aquest programa, cal anomenar ací el sector de la gent gran:
• Potenciar i afavorir l’associacionisme.
• Com ja s’ha comentat abans, creació del Consell Social on els majors tenen un paper destacat.
• Potenciar la participació en un programa de voluntariat per a dur a terme les diferents activitats altruistes i solidaries.
• Tallers dirigits a la formació en noves tecnologies de la informació, comprensió de les mateixes i descobriments científics i tècnics, atenció a menors i a altres persones majors, reparacions a casa, habilitats manuals, concursos de poesia i pintura…
• Recollida, amb ajuda dels nostres majors, de testimonis orals, escrits, visuals… i de tot tipus de dades per a poder reconstruir la memòria històrica del nostre poble i poder compartir-la amb les generacions més joves.
• Una part important dins de Benestar Social és aquella que fa referència als discapacitats. L’administració local no pot assumir el conjunt de serveis i és imprescindible la coordinació amb l’administració autonòmica, no obstant això hem d’assenyalar aspectes on, en la localitat, es poden exercir iniciatives de millora per a aquest sector de la població. Treballarem per aconseguir la plena integració de les persones amb alguna discapacitat i amb l’objectiu de facilitar-los autonomia.
• Volem municipis on es puguen moure amb llibertat i facilitat, sense barreres arquitectòniques, per això hem de continuar en la millora dels accessos dels edificis municipals.
• Exigirem l’acompliment de les prescripcions legals a les empreses que tinguen relacions contractuals amb l’ajuntament.
• Contemplarem la incorporació de discapacitats entre els convenis de promoció d’ocupació entre l’ajuntament i les diverses administracions.

A la societat actual és un fet l’arribada d’immigrants a la nostra població, cosa que ens fa responsables de la seua acollida així com de la seua integració. Som conscients que la seua arribada és una font quasi inesgotable de nous coneixements i costums. Amb açò, l’enriquiment cultural de la nostra població esdevé una prioritat per a EU.
• Proporcionar informació bàsica des de l’Ajuntament sobre el municipi on van a residir els nouvinguts: informació institucional, dels col·legis, de les festes, dels costums, de les associacions…
• Col·laborar amb els centres educatius, escolars.

3. 6 Dona i diversitat

A las que se rebelan, no se callan
las humildes y las mansas;
las que imaginan cosas imposibles,
el derecho a ser felices;
a las que viven solas, pisoteadas,
las que ya no esperan nada;
a las desamparadas, olvidadas, las que caen y se levantan…
Cuántas vidas humilladas,
cuántas lágrimas calladas.
lo más triste es la tristeza
en el club de las mujeres muertas. 
A veces porque miran, porque callan
porque piensan se delatan;
a veces porque cuentan, porque lloran
o porque no entienden nada;
hay quien perdona todo a quien las mata
por un beso, una mirada;
hay quien lo espera todo de quien aman y no pierden la esperanza…
Quemadas, arrastradas por los pelos,
torturadas, devastadas,
violadas legalmente, apuñaladas,
algún juez las mira y pasa.
Dicen que tienen celos y se nublan,
que no saben lo que hicieron
y cuando beben dicen no ser ellos
yo soy yo más este infierno.
Victor Manuel

3.6.1.LA DONA.

Des d’Esquerra Unida considerem que és necessari crear una societat en la que es reconeguen els drets de les dones, però no sols teòricamentsinó que, a més a més, aquests drets tinguen un efecte pràctic. Perquè aquest objectiu siga obtés de forma satisfactòria és necessari que comencem a valorar i reivindicar la dignitat que tota persona té i la qual ha de ser respectada.

És del model d’una societat patriarcal des de la qual ens estan imposant unes diferències de gènere que ens estan impedint no sols el desenvolupament integral de la dona sinó el de tota la societat.

La lluita contra l’estereotip i el prejudici del patriarcat ha de continuar i som les dones les que hem d’anar a L’Avantguarda d’aquesta lluita. Considerem que és necessari que es consciencie a la gent de què hem de reconèixer, fomentar i protegir la igualtat i llibertat de totes les persones, independentment del seu gènere, identitat o orientació sexual.

Des d’aquests objectius es proposen les següents qüestions:
• Cal potenciar els serveis públics – escoles, ludoteques, guarderies,etc- de tal manera que la dona puga veure’s alliberada de molta de la càrrega familiar que suporta.
• Lluitar contra la violència de gènere.
• Desenvolupar plans d’igualtat.
• Fomentar la integració de la dona en els àmbits públics i el mercat laboral.
• Es promouran activitats i campanyes reivindicatives.

Des del consell de la dona es proposen com objectius:
• Fomentar la independència econòmica de la dona, fomentar la participació de la dona immigrant al poble.
• Introduir programes d’alfabetització i formació laboral. En definitiva, el que es pretén amb el consell de la dona és promoure l’associacionisme femení, involucrant a les dones en l’activisme social, polític, educatiu i cultural del municipi com un mitjà per evitar les desigualtats i les discriminacions existents.
• Pel que respecta a la violència de gènere es treballarà un protocol d’actuació a partir del qual es coordinaran els serveis socials i la policia local.

3.6.2. Diversitat sexual.
Dins de la lluita front als estereotips i imposicions del patriarcat cal que tractem la qüestió de la diversitat sexual. Perquè hi haja una vertadera i productiva convivència al nostre municipi cal que totes i tots ens esforcem per fer respectar la diversitat existent al nostre municipi. Per tal de respectar la diversitat sexual cal que ens oblidem de tots aquests prejudicis del patriarcat i ens enriquim de tota diferència.

Perquè aquest objectiu puga ser acomplit cal que es done resposta a les següents qüestions:

• Què és la homosexualitat?
• Per què existeixen diferents orientacions sexuals?
• Què és la homofòbia?

Una volta més és mitjançant l’educació a partir de la qual s’intentarà que aquests problemes no sols es tracten sinó que, a més a més, a llarg termini es solucionen.

3.6.3. VIVIR DESPEINADA

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad… El mundo está loco… Definitivamente loco… Lo rico, engorda. Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga… Y lo realmente bueno de esta vida, despeina…
– Hacer el amor, despeina.
– Reírte a carcajadas, despeina.
– Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina.
– Quitarte la ropa, despeina.
– Besar a la persona que amas, despeina.
– Jugar, despeina.
– Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado…
Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de la vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera. El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, camina derechita, ponte seria…
Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuándo me van a dar la orden de ser feliz?
Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que debo ser. Por eso mi recomendación a todas las mujeres:
Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Haz el amor, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo, deja que la vida te despeine!!!!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.

4. Territori i Medi Ambient

La política mediambiental del poble deuria estar adreçada cap a l’ús racional i sostenible dels recursos del poble.

4.1 TERRITORI
• Manteniment de la muntanya, neteja de camins, campanyes de reforestació amb espècies autòctones i eliminació d’espècies al·lòctones invasores.
• Conservació i millora dels camins rurals i foment de l’ús lúdic d’aquests.
• Neteja periòdica dels abocadors incontrolats.
• Restauració i posada en valor de canteres abandonades.
• Prohibició de transformació de zones de secà a regadiu.
• Defensa del paratge del Codoval. No a la pedrera.
• Defensa, conservació i integració del patrimoni hídric (molins, repartidors, barrancs i sèquies).
• Inundació hivernal de la parcel·la de l’ajuntament en la marjal d’Almenara.
• Prosseguir els tràmits per a la declaració de la Font de Quart com a Paratge Natural Municipal.
• Iniciar els tràmits per a la declaració de la Muntanya de la Creu i el Codoval com a Paratge Natural Municipal.
• Iniciar els tràmits per a la declaració de la Muntanya de la Frontera com a Paratge Natural Municipal.

4.2 AGRICULTURA
• Campanyes informatives de reducció de productes químics en l’agricultura.
• Foment de l’agricultura integrada i ecològica.

4.3 AIGUA
• Optimització de la gestió de l’aigua.
• Desdoblament paulatí de la xarxa unitària de sanejament en una xarxa separativa.
• Millora de la qualitat de l’aigua.
• Volem que l’aigua siga pública. Volem millorar la qualitat de l’aigua potable però no volem que entre el M3, ja que te elements que no ens semblen bé: indueix a la gestió indirecta, és a dir a la privatització de l’aigua, augmenta significativament el seu preu
com a conseqüència de la privatització entre altres coses, i se n’aprofitarien de l’explotació de les inversions que s’han fet recentment amb diners públics, es potabilitza a Sagunt, no considerem fiable una aigua que recorre tanta distància després de la seua potabilització, en tota eixa distància poden haver filtracions que posen en dubte la qualitat de l’aigua.

4.4 RESIDUS
• Mantenir la recollida d’oli domèstic, piles i fluorescents, així com la de plàstics procedents de l’agricultura.
• Campanyes de sensibilització per a un tractament dels residus agraris.
• Volem una empresa de recollida pública.

4.5 EDUCACIÓ AMBIENTAL
• Activitats de conscienciació i participació que es poden dur a terme juntament amb activitats culturals, xerrades, informacions, excursions, revalorització dels espais naturals col·laborant amb altres entitats associatives i creant un voluntariat ambiental.
• Campanyes de sensibilització per a cuidar la via pública i dels espais agraris i naturals.
• Impulsar un voluntariat ambiental.

4.6 CORPORACIÓ LOCAL
• Gestió ambiental, sostenible i solidària.
• Aposta per les energies renovables en instal·lacions municipals.

4.7 TRANSPORT
• Foment del projecte “compartir cotxe”.
• Foment de l’ús de la bicicleta i el transport públic.
• Reivindiquem una empresa pública de transports, ja siga a nivell mancomunat o comarcal, cal treballar en eixa direcció.

4.8 ESTALVI ENERGÈTIC
• Campanyes de sensibilització d’estalvi energètic.

5. Urbanisme
És un dels temes més importants per a EU. Des de 2007 ens hem fet càrrec de la regidoria d’urbanisme per tal de combatre en primera instància un urbanisme depredador i especulatiu que se substanciava en els PAI fora d’ordenació de la Font i el Codoval. El perill dels PAI ha desaparegut i esperem que no torne, però en el cas del Codoval no podem estar tranquils, la Pedrera ocasionaria un efecte igualment devastador sobre el paratge, a més de causar perjudici sanitari i social sobre la població. La Pedrera és rebutjada per tots i des d’EU treballarem per mantenir la unitat contra la Pedrera ja que entenem que la lluita no pot acabar fins que aconseguim que el ministeri ens confirme que no va a tocar el Codoval i es va a buscar la pedra en un altre indret més adient.

Nosaltres estem per un urbanisme que servisca al poble per a organitzar el territori i no per a que siga un instrument d’enriquiment d’uns pocs que entenen l’urbanisme com un negoci particular. La planificació democràtica del territori passa per substanciar-se en el PGOU com a eina d’enteniment de transparència normativa.

Propostes concretes:
• No als PAI fora d’ordenació.
• Participació democràtica en l’urbanisme.
• Transparència i informació suficient a la ciutadania.
• Formació, si cal, per a què la ciutadania entenga l’urbanisme del seu poble i participe.
• Concepte de poble mediterrani.

5.1 Vivenda.
És un dels problemes més greus que té la gent jove i els col·lectius més necessitats com immigrants, gent major, etc. Des d’Esquerra Unida pensem que davant aquesta situació els ajuntaments tenen el deure d’actuar. Si bé els recursos sempre són molt limitats, cal orientar
la política de vivenda cap a aquestes mesures que si bé són agosarades són absolutament necessàries per acabar amb els abusos que ha produït l’especulació impedint que es puga gaudir del dret a una vivenda digna incloent com a abús principal per part dels bancs els deshaucis d’aturats i gent necessitada de tot tipus.

Els nostres criteris són:
• Vivenda protegida.
• Proposta de fer un patrimoni municipal de vivendes d’arrendament barat.
• Impost a vivendes buides, per a forçar al seu lloguer barat.
• Ajudar en els tràmits de rehabilitacions.
• Elaborar un cens de vivendes buides i solars.
• Requerir al manteniment de la propietat en bon estat per evitar que els edificis tancats i solars generen molèsties als veïns i veïnes. Si cal amb la creació d’una ordenança que definisca els criteris de tancat, etc.

6. Mancomunitat
Durant aquesta legislatura hem representat al nostre poble a la Mancomunitat i hem aprofitat per impulsar i secundar diferents lluites com la del servei de pediatria o la de l’ampliació del Tabalet així també per a buscar aliances contra la Pedrera.

La Mancomunitat gestiona una sèrie de serveis bàsics que cal mantenir i millorar en la mesura que siga possible, però al nostre entendre té possibilitat d’ampliar la col·laboració entre els pobles en altres aspectes. Des d’eixe punt de vista hem impulsat el Pla
Mancomunat de Joventut que ha aconseguit que s’organitze per fi l’acampada juvenil que des de Quart de les Valls no podíem organitzar. Això ha demostrat que des de la Mancomunitat algunes coses poden fer-se realitat. Al nostre entendre la Mancomunitat podria donar bon resultat en joventut, cultura, turisme, ocupació, esports, educació, sanitat, transport públic, vivenda pública…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s