Millor actius avui que demà radioactius. Article de Jovi Berchi


“Señor.- ¡Este es el fin¡

Joven.- Pero, ¿qué pasó? ¿Adónde está toda la gente? ¿Adónde huyeron?

Señor.- Al fondo del mar.

Joven (mirando hacia el mar).- Los delfines, hasta ellos están huyendo; qué suerte tienen, se pueden ir nadando… Señor.- De nada les servirá, los matará la radioactividad… ¡Las nubes¡ La roja es de plutonio 239, la diez millonésima parte de un gramo causa cáncer. La amarilla, es estroncio-90, se mete dentro… y causa leucemia. La morada es cesio 137, afecta la reproducción, causa mutaciones, da origen a deformidades… La estupidez del hombre es increíble, la radioactividad era invisible y debido al peligro le dieron color. Pero eso sólo no deja saber que nos está matando. La tarjeta de visita de la muerte. Hasta luego… ( se despide y se dirige hacia el mar dispuesto a arrojarse por la barranca)

Joven.- ¡ Espere¡ La radiación no mata enseguida…

Señor.- ¿Y qué importa? Una muerte lenta es mucho peor…

Señora.- ¡Me niego a morir así¡ Que mueran adultos, ya han vivido suficiente. Pero los niños aún no han vivido. No es justo.

Señor.- El esperar la muerte no es vida.

Señora.- Nos dijeron que los reactores no eran peligrosos…Cero accidente, cero peligro. Esto nos dijeron. ¡Qué monstruos¡ ¡Si no los cuelgan por eso, los colgaré yo misma¡

Señor.- No te preocupes, la radioactividad lo hará por ti. Lo siento, yo soy uno de los que merece morir…

 

“Los sueños” Akira Kurosawa

 

Millor actius avui que demà radioactius. Aquest podria ser un resum de la conferència i posterior debat organitzada per Esquerra Unida Les Valls junt a Acció Ecologista Agró el passat dissabte 25 de juny a la Casa Sánchez Coello de Benifairó de les Valls amb la participació de Jose Juan Sanchis Serrano, professor d’ensenyament secundari de física i química i membre d’Acció Ecologista Agró, Ecologistes en Acció i membre de la plataforma “Tanquem Cofrents”.

 En un moment en el que ens trobem un Txernòbil a cambra lenta a la central japonesa de Fukushima, el debat i la reflexió al voltant de l’energia nuclear i les possibles alternatives  esdevé una tasca necessària, ja que, darrere d’aquesta qüestió s’observen problemàtiques estructurals a nivell de model productiu, imposició de l’economia per sobre de la ciutadania i de la sostenibilitat ambiental, desinformació, entre altres.

Ens diuen que l’energia nuclear és neta, segura, barata, no contaminant, l’antídot ideal per a lluitar contra l’esgotament dels combustibles fòssils, el calentament climàtic i, en el cas espanyol, per solucionar el nostre problema de la dependencia energètica. Arguments defensats pel lobby nuclear  que foren buidats de contiguts arran de l’exposició de Jose Juan Sanchis, el qual es mostra favorable al tancament inmediat de les centrals nuclears.

Per comprendre el panorama nuclear al nostre país potser siga il.lustratiu apuntar una dada: cada central nuclear, controlades per les grans companyies elèctriques del nostre país (Iberdrola, Endesa, Unión Fenosa i HC Energia), facturen més d’un milió d’euros diaris. A partir d’ací es comprenen els discursos dominants i el vasallatge del govern espanyol al respecte. Tornant a l’inici del problema, és interessant estudiar tot el procés de l’energia nuclear per a poder enfonsar el discurs dominant.

Aquells que afirmen que l’energia nuclear és una forma neta de produir energía oculten les etapes per les quals passa el combustible al llarg del seu cicle vital. En cadascuna de les etapes els impactes sobre el territori  són desproporcionats, a la vegada que generen riscos d’accidents, igual que a la mateixa central nuclear.

Els més de 430 reactors nuclears que hi ha arreu del món necessiten quasi 70000 tn de mineral d’urani, l’extracció, tractament i transports del qual genera un elevat consum de combustibles fòssils i emissions de CO2. No ens deien que l’energia nuclear no emet gasos d’efecte hivernacle?

Per altra banda, l’urani es troba concentrat a 18 països. Realment ens soluciona el problema de la dependència energètica?

En l’etapa final del cicle del combustible ens trobem amb un dels grans problemes de l’energia nuclear. Cada central nuclear genera cada any 30 tones de combustible, altament radioactiu, i que s’ha d’emmagatzemar i controlar amb mesures de seguretat extremes. Que fem amb aquests residus? Després d’uns anys en els quals es llançaven a les foses atlàntiques, avui en dia es dipositen a les piscines que es troben a les mateixes centrals nuclears. Però la seua saturació i la saturació del magatzem de El Cabril (Còrdova)  obliga a construir  un ATC per als residus.

És segura l’energia nuclear? Curiosament, i com afirmava Jose Juan Sanchis, cap companyia aseguradora del món accepta donar-li una cobertura de responsabilitat civil il.limitada a una Central Nuclear. Des de l’any 2000 fins l’any 2007 s’han produït 346 fets notificables a les Centrals Nuclears segons els informes presentats pel Consell de Seguretat Nuclear al Congrés dels Diputats i al Senat. Bona part d’aquests successos generen parades no programades de les CCNN que deuen ser substituïdes de seguida per les centrals tèrmiques.

Com veiem, ni energia barata, neta ni segura, i tampoc la solució a la dependència energètica. Tenim a Espanya un parc elèctric sobredimensionat amb capacitat per a generar energia elèctrica i, sobre tot, unes possibilitats de desenvolupament de les energies renovables que garanteixen el subministrament energètic, com demostra l’Informe Renovables 2050 de Greenpeace.

Malauradament, altra volta el discurs dominant i la desinformació generada impossibilita un debat públic obert respecte el mix energètic. Exemple a dia d’avui: el debat polític és aprovar si a les centrals nuclears els vigilants podrán portar armament de guerra (ara sols porten pistoles) arran de l’actuació de Greenpeace el passat 15 de febrer a la central de Cofrents.  “Eran activistas de Greenpeace, pero podrían haber sido terroristas de ETA o de Al Qaeda disfrazados con monos naranjas”, ens advertixen  des del Fòrum Nuclear.

Així es troba la problemàtica actual al nostre país, on el poder de les grans multinacionals del sector i el vassallatge del sector polític impossibilita un viratge cap a un model energètic segur, sostenible i raonable.

Jose Vicente Berchi Cuenca, EU-PC Les Valls

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s