Consciència de classe


Apunt de la fàbrica i la guerra, Jovi Langa (PCPV les Valls)

Parlem ara de consciència de classe. Marx no és cap profeta, la divisió en dues classes socials és resultat de l’anàlisi de la societat britànica a mitjans segle XIX, no és que ara resulte anacrònica la seua aplicació a la realitat social, és que ja ho era a l’època per que estava parlant de la societat industrial més avançada del seu temps, en altres llocs d’Europa i del món duien una altra trajectòria econòmica, que no és que haja donat lloc al capitalisme de manera natural, sinó que ha segut el capitalisme el que ha anat expandint-se buscant víctimes. Allò més rellevant és que Marx sabia perfectament que la seua explicació no podia extrapolar-la fora de l’Anglaterra industrial, però com que no és déu ni etern no sabia que amb posterioritat açò portaria a tantes confusions, no ens va donar la seua versió profètica sobre els nostres problemes, el que va fer i això encara és vàlid és mostrar-nos el seu mètode d’anàlisi amb el qual podem estudiar qualsevol tipus de societat -per que com tota teoria, el materialisme històric pot ampliar-se o renovar-se segons les necessitats del seu objecte d’estudi, pot ser revisat. De tota manera cal que tinguem present que en tota societat hi ha la classe dominant i la resta…, la consciència de classe dominant és la que es manifesta en la seua plenitud, per això ha guanyat l’última batalla de la lluita, i com que és la que més mitjans te, sembla que és l’única consciència viva, o, el que és el mateix que no existeix la consciència de classe ni les classes socials, si guanya la batalla, no li interessa que els derrotats recorden la guerra.

On està eixa consciència de classe i on no està l’altra (la dominada)? La consciència de classe dominant està en la superestructura, en la ideologia, en el món simbòlic, en la informació difosa, en la formació social, en la música, en la tele, en la ràdio, en el futbol, en els diaris, etc. La consciència dels dominats, no està en cap lloc, en els diaris subversius, en les nostres converses, en algun lloc d’alguns partits polítics, en cert pensament crític, i en definitiva en els reduïts espais de temps que ens deixa a alguns la superestructura capitalista, que està tan estesa com la fe religiosa en el feudalisme, en després d’un mínim de huit hores de treball, el temps que em deixa la tele, o les revistes del cor…. en quasi ningun lloc.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s