Si creiem que els diners fan tot, terminem fent tot per diners.


Una reflexió del camarada Lluís Molina

La Sarsuela és un gènere musical escenogràfic amb parts musicals, vocals i parlades. Europa  amb la C.E. dient quina escenografia tenim que interpretar. El Govern cantant-nos la lletra impresa pel món financer.

I aquests dos grups més el de les grans corporacions i empreses dialogant sempre dins del seu guió.

La caiguda escomesa a la Sarsuela

Més les reformes, o millor dit l’estrangulació al ciutadà espanyol. No serveixen per a res perquè uns actors d’aquesta obra com son els bancs i caixes han fent com els bons actors, improvisar  i tirar cap endavant sense pensar amb les conseqüències. I les rebaixades de drets per a tots els treballadors nomes serveixen per deixar definides reivindicacions històriques empresarials i així que queden consolidades.

No podem deixar-nos enganyar per un cor polític cantant en nom del patriotisme i la veritat, quina veritat? O ser patriota es callar, no criticar als governats, no fer reivindicacions laborals i socials, no organitzar-se per fer manis o concentracions… Això té un nom que per a ells els ompli la boca: Democràcia.

Ells si que viuen en el seu món d’opereta on no es falte de res, que baixen a la platea del teatre i veuran que la veritat es un altra: mols ciutadans sobreviuen.

Així que no se preocupen i com l’obra que estem interpretant tots és mol bona i cara, pagarem més per l’entrada del teatre.


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s