La manifestació per l’Ensenyament Públic a la Premsa

Levante EMV “Unos 100.000 manifestantes claman por una educación pública sin recortes”http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/01/22/100000-manifestantes-claman-educacion-publica-recortes/874778.html

Galeria d’imatges EMV http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/Comunitat-Valenciana/Protestas-recortes-educacion-Comunitat/37599/1.html

Público “Clamor en el País Valencià por la escuela pública

El País “Valencia y Alicante se vuelcan en la protesta contra el tijeretazo en educación” http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/01/21/valencia/1327169342_787267.html

El Mundo “Marea negra contra los recortes en la educación pública “http://www.elmundo.es/elmundo/2012/01/21/valencia/1327165766.html”

 

 

IU diu rebutja l’acord entre govern i sindicats

www.larepública.es

El líder de IU, Cayo Lara, va rebutjar ahir el principi d’acord sobre pensions aconseguit pel Govern i els sindicats perquè suposa un “retall” a les pensions per al que no existixen “raons objectives” en aquest moment.

Lara va lamentar que El Govern haja aconseguit “els seus objectius”, que, segons ell, eren: “retallar les pensions a milions de persones i facilitar la possibilitat que s’incrementen els plans privats de pensions”.

El coordinador federal de IU va insistir en el fet que la reforma de les pensions hauria d’haver-se portat als programes electorals dels partits perquè els ciutadans pogueren pronunciar-se a través del vot. A banda de negar la seua urgència, Lara ha assegurat que “no hi ha raons objectives per a fer una retallada de les pensions en estos moments”.

“El problema del Govern que és resoldre el dèficit i acontentar als mercats el que està fent és castigar a les capes populars del nostre país, a més que reduïx el consum pel fet que perd poder adquisitiu, les empreses no venen, despedixen treballadors i s’incrementa la desocupació”, ha recalcat Lara per a criticar que Zapatero anuncie un “nou retall i promoga polítiques neoliberals d’ajust dur i no vaja a buscar el diners.

Suport general al pacte amb l’única excepció de IU

www.elpaís.com

El principi d’acord sobre la reforma de les pensions que ahir van segellar el Govern, els sindicats UGT i CC OO i la patronal CEOE va rebre el respatler de PSOE i PP. Els conservadors, no obstant això, van matisar el seu suport al llarg de la jornada, ja que van retraure a l’Executiu no haver-los invitat a participar en les negociacions. Esquerra Unida, al contrari, es va desmarcar: va advertir que l’aplicació de l’acord “retallarà les pensions de milions de persones”.

-José Blanco, ministre de Foment: “És un pas molt important per a Espanya perquè suposa una aposta per l’ocupació”.

-Marcelino Iglesias, secretari d’Organització del PSOE: “Es tracta d’una demostració pròpia d’una societat madura”.

-José Antonio Griñán, president de la Junta d’Andalusia (PSOE): “La reforma consolidarà el sistema de pensions”.

-Manuel Chaves, vicepresident tercer del Govern: “És una experiència model que resultarà exemplar per a tota la Unió Europea”.

-Javier Arenas, vicesecretari de Política Local i Autonòmica del PP: “Tenim una predisposició favorable, encara que estudiarem de la A a la Z el preacord anunciat pel Govern”.

-Cristóbal Montoro, coordinador econòmic del PP: “És lamentable que el gran partit de l’oposició no haja participat en la negociació d’un assumpte tan important”.

-Dolores de Cospedal, secretària general del PP: “Suposa un pas en la bona direcció, encara que donarem la nostra opinió una vegada analitzat l’acord”.

-Cayo Lara, coordinador federal d’Esquerra Unida (IU): “Representa un retall a les pensions futures de milions de persones. L’acord, a més, pretén que la banca incremente els seus plans de pensions privats”.

-Josep Antoni Durán, portaveu de CiU en el Congrés: L’acord aconseguit arriba tard, però val més tard que mai “-.

Joan Ridao, portaveu d’ERC en el Congrés :”L’acord és desitjable, encara que [ la seua aplicació ]ha de permetre la convergència entre l’edat real de jubilació i l’edat legal “.

Qui està explotant i manipulant a la classe treballadora (en imatges)

PPSOE


+ FMI

+ EUROPA DEL CAPITAL

+ BANCA

+ EXPECULADORS

+ MITJANS DE COMUNICACIÓ

+ESGLÉSIA

+MONARQUIA

+ IMPERIALISME

+ ORGANITZACIÓ TERRORISTA ARMADA NUCLEARMENT

 

=CAPITALISME CONTRA ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

QUE NO T’ENGANYEN, ZP ESTÀ AL SERVEI DEL CAPITALISME!

ELS SEUS INTERESSOS NO SÓN ELS DELS TREBALLADORS!

REALITAT NARCOTITZADA

Article de Jovi Berchi Cuenca

De sobte recorde l’inici d’un dels clàssics del cinema, Tiempos Modernos, de Charles Chaplin i cada dia pareix més adient per a entendre la realitat. Malauradament, la crítica al taylorisme i al treball en cadena i la desnaturalització humana en l’època d’entreguerres avui en dia pren un caràcter més tràgic i preocupant. I és que la burgesia, en concret l’alta burgesia, els grans capitals, aprofita tots els sistemes de domini existents per a perpetuar el seu domini i el domini del sistema econòmic actual, el sistema capitalista, l’economia de mercat, el sistema més just i democràtic possible, i que, com a súmmum  de solidaritat, avui en dia integra a tota la humanitat en un sistema global, universal, l’aldea global que ja preveia Marshall Mcluhan….Un sistema i una conjuntura que consoliden el triomf de la modernitat, la perfecció evolutiva amb la conjunció de l’economia de mercat i la democràcia representativa. Realitat absoluta? Perfecció darwinista? Fi de la història? Tot un discurs de poder darrere d’aquesta terminologia que cal analitzar.

Com es pot comprovar, aquest discurs és el dominant en els mass-media, i no de forma inofensiva. I és que la burgesia comprèn que no pot sotmetre a la classe obrera (concepte en perill d’extinció en el discurs dominant) sols amb la força bruta, sinó que sap que és necessari anul·lar també el cervell i la capacitat cognitiva dels ciutadans, dels treballadors i treballadores, i, sobretot, la consciència de classe, la capacitat de canvi i de lluita que ha consolidat la nostra societat actual.

Senyores i senyors, vivim en una dictadura mediàtica que consolida diàriament aquesta funció i elimina la capacitat humana de pensar, analitzar, reflexionar i comprendre de forma racional la societat en la que vivim i, sobre tot, plantejar-se alternatives de canvi. Ens trobem immersos en una societat de consum, en la qual l’objectiu és convertir als ciutadans en una part més del sistema, una simbiosi que desnaturalitza la racionalitat humana, com criticava Chaplin de manera magistral.

On es troba la sobirania avui en dia? On es troba la democràcia, entesa com el poder del poble? Lluny de la tradicional separació de poders il·lustrada que ha configurat el nostre imaginari civicopolític, la nostra societat actual es troba dominada pels mercats, pel capital financer, per les grans multinacionals, causants dels grans desequilibris i injustícies actuals i, en segon lloc, pels mitjans de comunicació, epílegs dels grans capitals.

En contra del pensament únic dominant, hem de capgirar el vocabulari propi de la burgesia i buscar i recuperar alternatives analítiques. On es troba aquest vocabulari que genera la cosmogonia i l’univers neoliberal? Clarament en els mass-media, dins dels quals la televisió ocupa un lloc fonamental, element de transmissió de la doctrina dominant. La credibilitat de les informacions televisades és més elevada en la mesura que el nivell socioeconòmic i cultural dels espectadors és més baix. Les capes socials més modestes apenes consumeixen altres mitjans de comunicació i quasi mai lligen periòdics ( no exempts de censura i control informatius); per això no poden qüestionar, aplegat el moment, la versió dels fets proposada per la televisió. Les telenotícies constitueixen la informació del pobre. En aquest punt es troba la seua importància política. Manipula més fàcilment als que menys defensa cultural tenen. Un discurs que, com afirma I.Ramonet, fa seu un nou tipus de censura, basada en la sobreinformació, la superficialitat i convertix la informació en una mercaderia amb l’objectiu d’entretindre a l’espectador evitant qualsevol tipus de plantejament estructural.

Hem de desvirtuar la funcionalitat dels mass-media a favor dels grups dominants i plantejar i difondre instruments analítics alternatius per a denunciar les injustícies del sistema, que canvie el concepte de creixement pel de decreixement, el concepte de productivitat pel de sobirania alimentària i redistribució dels recursos arreu del planeta, el concepte d’ajuda al desenvolupament per l’abolició del deute extern, l’abolició dels paradisos fiscals en benefici de la democràcia impositiva, entre d’altres. És a dir, clivellar l’aparell analític que sosté el manteniment de les grans injustícies i desigualtats arreu del planeta baix els involuntaris desajustaments de l’economia de mercat.

Aprofitant l’esclafit de la darrera crisi del sistema capitalista, s’imposa en els mass-media la Doctrina del Shock, seguint l’expressió de N.Klein. Una doctrina que genera una socialització de les pèrdues produïdes pel capital financer i especulatiu i construeix un discurs demagògic darrere del qual trobem uns interessos de classe ben definits. En Espanya, igual que en la UE, trobem darrerament un enorme allau mediàtic neoliberal, liderat per la dreta amb la complicitat dels partits governants de centre-esquerra, que està reduint significativament els drets i beneficis laborals i socials dels ciutadans. El món financer (responsable de la crisi) i el món de les grans multinacionals i els seus instruments político-mediàtics estan aconseguint allò que han desitjat durant molts anys: el debilitament del món del treball. Mentre que els beneficis del gran món empresarial cresqueren en el primer trimestre de 2010 un 18,5%, les rendes del treball continuaren descendint un 8%. No cal més informació per a adonar-nos de la injustícia d’aquest sistema.

Davant d’aquesta situació, cal tindre en compte que la burgesia va a aprofitar al màxim el context de crisi per a debilitar i fins i tot, desarticular l’Estat del benestar que tant ha costat de construir. Baix el paraigües protector de la doctrina del shock estem observant unes polítiques neoliberals consistents en la desregulació dels mercats laborals, la reducció de la protecció social, la reducció dels impostos, l’augment de la seua regressivitat, les privatitzacions dels serveis de l’estat del benestar, la reducció dels beneficis laborals i socials, l’augment del frau fiscal i de les polítiques a favor del capital especulatiu, i, sobre tot, la creació d’un discurs demagògic-mediàtic que consolida una visió unilateral de les eixides possibles. Una eixida social a la crisi, com s’afirma des del govern socialista. Senyor Zapatero, una eixida social no és compatible amb la dràstica reducció dels drets socials i laborals de bona part dels treballadors espanyols. Una eixida social no pot suposar socialitzar les pèrdues del capital financer amb recursos públics. Una eixida realment social hauria d’anar en la línia de no suprimir l’impost de Patrimoni, lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida, controlar el capital especulatiu i establir un sistema impositiu realment progressiu. Això seria un projecte realment social i just, i no l’actual projecte de socialitzar pèrdues en clar perjudici de les classes populars, dels treballadors i treballadores.


Davant aquesta realitat cal lluitar contra l’efecte narcòtic dels mass-media, l’individualisme generat pels grups de poder, la falta de credibilitat en el sistema polític i en la capacitat de canvi de la col·lectivitat i fomentar la necessitat de recuperar un discurs de classe, reivindicatiu, alternatiu a la policia del pensament que triomfa en l’actualitat.

La vaga general del 29 de setembre es convertix en una data clau que marcarà el futur més immediat en la capacitat de la classe treballadora de frenar la desarticulació de l’estat del benestar, la privatització més agressiva, la desregulació dels mercats laborals i l’atac continu contra la classe treballadora i l’augment de poder de la burgesia. Una vaga que ha de servir per a denunciar la demagògia, la hipocresia i la utilització partidista dels treballadors i treballadores per part de la dreta i, sobre tot, pel PSOE. No es pot utilitzar la simbologia de l’esquerra transformadora per a lluitar contra la dreta del nostre país i defendre una política econòmica purament neoliberal. Cal despertar la consciència del votant tradicional socialista i plantejar l’agressivitat de la seua política i la seua responsabilitat en l’actual atac a la classe treballadora. L’enemic no es troba en la dreta més arcaica i rudimentària del nostre país, sinó que es troba en la falta de claredat analítica dels milions de votants que, creent en el discurs obrer, no s’adona de la veritable virtualitat de les darreres mesures econòmiques i la seua responsabilitat en la crisi actual.

Davant la crisi actual, les institucions europees i el món financer i empresarial, tenen com a objectiu aconseguir allò que han desitjat durant molts anys: debilitar al món del treball, i per a aconseguir-ho plantegen al govern actual un conjunt de reformes. Cal prendre mesures per a recuperar la confiança dels mercats, ens diuen. Quines mesures? Facilitar l’acomiadament, reduir els salaris, congelar les pensions, disminuir la despesa pública, retardar l’edat de jubilació, augmentar la regressivitat de les polítiques fiscals, privatitzar part del finançament dels serveis públics, entre altres. Hem d’adonar-nos que, en cas d’aplicar-se, suposaria el major retall de drets socials i laborals de la nostra democràcia. Per això és absolutament fonamental difondre la mobilització dels treballadors i treballadores el 29 de setembre per a contribuir al triomf de la vaga general. Hem de lluitar contra aquesta realitat econòmica, hem de tindre una capacitat d’aglutinar una alternativa sociopolítica a l’actual bipartidisme senil del nostre país i generar una llum per l’esquerra real, i hem de superar la censura informativa del nostre país. En aquest sentit, la propera vaga general del 29 de setembre ha de suposar un repte per a l’esquerra transformadora, hem de prendre el carrer i, sobre tot, hem de lluitar contra la falsa realitat política en la qual viuen immersos milions de treballadors i treballadors que, sent votants del PP i del PSOE, no s’adonen de l’estructura de poder existent i de què en aquests partits no es troben defensats els seus interessos com a treballadors.

Jose Vicente Berchi Cuenca

Partit Comunista Les Valls