Els comunistes exliquem els motius per a la VAGA GENERAL

El Govern del PSOE, un  partit que es diu Socialista i Obrer, ha demostrat ser tot el contrari. Ens trobem front a l’atac més gran als interessos dels treballadors i treballadores durant el que portem de democràcia burgesa. El PSOE ha iniciat una ofensiva contra els drets de la classe obrera aconseguits durant tants anys de lluita. Cal recordar que ningú ha regalat res als treballadors. Mentrestant el PP es troba en una posició que llinda amb l’extrema dreta demanant per exemple l’eliminació de les Vagues.

Però qui ostenta el govern ara mateix, i qui està demostrant qui és realment es el PSOE. Un partit que no ha dubtat en carregar els efectes de la crisi sobre els treballadors i treballadores, mentre que ha permès que els causants segueixen omplint-se les butxaques en temps de crisi.

Mentre proposa una Reforma Laboral contra els treballadors cal recordar que permet el frau fiscal: per posar un exemple, el dels 300 comptes secrets a Suïssa, que d’haver sigut multats segons la legislació espanyola, l’Estat hagués obtingut els mateixos diners que pretén traure de les pensions. O la supressió de  l’impost de Patrimoni, que lluny d’afavorir als pobres, afavoreix als rics que deixaran d’aportar milions a l’Estat.

Zapatero diu que treballa en benefici de l’interès general, rés més allunyat de la realitat, doncs la majoria de les seues actuacions han beneficiat a la patronal amb la Reforma Laboral, a la banca amb les ajudes multimilionàries a canvi de rés, a les Sicav que continuen pagant un 1% d’impostos, al frau fiscal que no persegueix, i un llarg etcètera.

Però en què beneficia als treballadors i treballadores?

-En l’atac als serveis públics amb intenció de privatitzar-los?, amb la apujada de l’IVA que només beneficia als rics?, amb voler endarrerir l’edat de jubilació o augmentar el càlcul d’anys de cotització a la Seguretat Social?, l’abstenció del PsoE al parlament Europeu en l’intent de la extrema dreta d’ampliar la jornada laboral a les 65 hores setmanals?, dient No a la Guerra en Irak però sí a la d’Afganistan per mantenir els interessos de petroleres i multinacionals a canvi de la vida de milers de civils?, o amb la construcció d’AVE per tot arreu destruint paisatges com el nostre a Les Valls simplement per interessos econòmics de quatre capitalistes?

Tot açò només és una part de la gran estafa del PsoE als votants i militants que consideraven que era un partit d’esquerres. La trajectòria d’aquest partit des de Gonzalez (i les obscures causes que el portaren a ser Secretari General del PsoE), passant per la entrada en la organització criminal OTAN, el tractat de Mastrich, l’inici de les privatitzacions, la legalització de les ETT’s, etc. ens porten a pensar que la Reforma Laboral va en el mateix camí: Polítiques Anti-obreres, a l’estil de Sarkozy o el mateix Aznar.


LA REFORMA LABORAL SUPOSARÀ:

La generalització de l’abaratiment de 8 dies en el cost de l’acomiadament a càrrec del FOGASA, l’extensió del contracte amb indemnització de 33 dies i la no-penalització de la contractació temporal, que no fomentarà el contracte de treball indefinit ordinari per acabar amb la dualitat del mercat de treball, sinó que provocarà una rebaixa de les condicions dels contractes indefinits i que es done via lliure a l’acomiadament exprés.

– L’ampliació de les causes econòmiques per a l’acomiadament objectiu, el facilita i l’abarateix, i empitjora la tutela judicial dels treballadors i treballadores.

– Privatitza la desocupació: l’autorització de les agències privades de col·locació amb afany de lucre sense control ni reforç dels serveis públics d’ocupació, posen en risc la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, així com la transparència i la gratuïtat en l’accés a la feina.

– Obri la via de la contractació de les empreses de treball temporal en sectors de risc.

– Dóna més eines a les empreses per despenjar-se del compliment del convenis i deixa la flexibilitat salarial i horària en les mans arbitràries dels empresaris, amb el que això suposa de pèrdua de drets econòmics i l’atemptat contra la conciliació de la vida laboral i personal i l’ús del temps propi.

– Ens allunya del canvi de patró de creixement, ja que la competitivitat de la nostra economia es busca a través del factor treball per mitjà d’una reducció de costos laborals, i no per la via d’incrementar la productivitat a través de la innovació, la formació i l’ocupació de qualitat.

– És una reforma que no serveix per a crear ocupació, perquè no s’orienta dins d’una política global de reforma del sistema financer que dote de liquiditat a les empreses i als particulars, i perquè

no dissenyen polítiques actives cap a les persones desocupades per a la seua transició laboral i reinserció en el mercat de treball.

– Trenca la negociació col·lectiva i augmenta el poder de direcció empresarial per a despenjar-se dels increments salarials pactats en els convenis col·lectius sectorials, sense que estos puguen establir, com es feia fins a la reforma, les condicions i procediments d’inaplicació salarial.