Concentració en resposta a la Guerra Imperialista contra Líbia

Dijous, 31 de març a les 19:30 hores
Pl. de l’Ajuntament de València
Ja n’hi ha prou de manipulació mediàtica
Aquesta guerra no és en defensa del poble libi, és en defensa dels interessos de les multinacionals europees i nord-americanes. La guerra no és la solució.
Per la vertadera autodeterminació dels pobles
Campanya Valenciana Contra l’Europa del Capital i la Guerra. Per la Solidaritat entre els Pobles.


 

 

“La Guerra de Zapatero”, article de Marina Albiol

Els apologetes de la violència ens repeteixen una i altra volta a les televisions i les ràdios el concepte de guerra justa, de guerra necessària. Concepte aquest que no ha existit mai realment a la història. Solament un il.lús pensaria que les potencies occidentals van a arriscar a Líbia un sol dels seus avions per la justícia. On està Occident i les seves guerres justes quan els israelians bombardegen Gasa o quan els marroquins perpetren un autèntic genocidi al Sàhara? La veritat es que la justícia i la llibertat per Occident és com qualsevol altre be, és a dir, es paga, i es ven i compra amb el petroli i el gas dels pobles.

Cal fer comprendre a molta gent que les guerres no són dolentes si està al govern el duet Aznar-Bush, i bones si és el de Zapatero-Obama. Tots dos responen als mateixos imperatius econòmics del mercat internacional, apropiar-se dels recursos d’un país encara que hagen d’aplanar-lo a bombes, tot sota la falsa justificació de la llibertat.

En aquest empeny de saqueig no dubtaran en trair al poble que diuen alliberar. Per què, quin valor pot tindre aquest ideal per a països que consideren aliats als autòcrates del Marroc o Arabia Saudí? Cal recordar i fer comprendre que l’autèntica víctima és el poble libi, atrapat entre dos fronts, per una part la sanguinària repressió d’un dictador messiànic mig boig, i per l’altra, uns hipòcrites països occidentals, que fins fa dos dies eren els seus amics de l’ànima, i han descobert l’oportunitat per apropiar-se dels valuosos recursos del país. I tenim per a finalitzar al president del Govern, Zapatero. Vol emular a aquells emperadors romans que consideraven que per a passar a la posteritat havien de matar uns milers d’enemics al camp de batalla. Un president que per a molts anava a ser una referència en la política d’esquerres, i que ha finalitzat fent els retalls més forts en drets socials de la història de la democràcia. Un home que va condemnar la guerra d’Iraq i es va declarar pacifista, sent l’apòstol de l’aliança de civilitzacions, i mana ara avions a bombardejar Líbia sense cap tipus de complex, junt a les altres potències occidentals.